Els trasplantaments de medul·la òssia, fonamentals en el tractament de malalties com la leucèmia, són una fita mèdica amb més de sis dècades d’història. Encara que efectius, el desafiament rau en l’alta mortalitat associada. En aquest context, l’anàlisi detallada de cada cas és crucial abans de prendre la decisió fer aquestes intervencions.
Ara, un equip d’investigadors de l’IDIBELL i l’Institut Català d’Oncologia, liderat pel Dr. Alberto Mussetti juntament amb la bioestadística Blanca Rius-Sansalvador, ha fet un pas significatiu. Utilitzant algorismes d’intel·ligència artificial, van analitzar les dades de 33.927 pacients oncohematològics sotmesos a trasplantaments entre el 2010 i el 2019 amb l’objectiu de desenvolupar una nova puntuació de pronòstic.
L’estudi, publicat avui a la revista Bone Marrow Transplantation i que va considerar tant la mortalitat relacionada amb el trasplantament com la supervivència global, va aconseguir una estratificació efectiva del risc. En aquest sentit, el sistema de puntuació ara pot estimar la probabilitat de mort fins i tot en casos de trasplantaments amb donants haploidèntics (compatibilitat entre el 50 i el 70%), on les prediccions no eren possibles prèviament. Segons aquesta nova eina, en els casos més favorables, la supervivència a dos anys arriba a un notable 87%, contrastant dràsticament amb l’escenari menys favorable, on lamentablement es registra una supervivència de només el 7%. Tot i això, encara que la utilització d’intel·ligència artificial permeti una estratificació personalitzada del risc, encara no s’ha aconseguit millorar de manera significativa la precisió en predir la toxicitat pre-trasplantament.
Per aquestes raons, el Dr. Mussetti destaca que “els resultats d’una puntuació de pronòstic per si sols no han de ser motiu per excloure els pacients d’un procediment que els podria salvar la vida. Predir el futur mai no és segur, sobretot quan el sistema és complex com en aquest cas”. I afegeix que “en aquestes decisions crucials també cal considerar els marcadors biològics i clínics del pacient. Per tant, l’última decisió està a la mà del clínic, encara que pugui tenir com a suport eines més modernes com aquestes basades en intel·ligència artificial”.