Un article de revisió publicat a la prestigiosa revista The British Medical Journal afirma que el 14% de la població adulta i el 12% dels infants reconeixen ser addictes als aliments ultraprocessats, la qual cosa implica un nivell d’addició “sense precedents” mai registrat en població infantil. L’estudi, en el qual han participat la Dra. Susana Jiménez-Murcia, cap de grup de recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i cap del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), i el Dr. Fernando Fernández-Aranda, cap de grup de l’IDIBELL i coordinador de la Unitat de Trastorns Alimentaris del HUB, recull tot el que se sap fins al moment del poder addictiu dels aliments ultraprocessats i les implicacions que pot tenir a nivell clínic i social.
“El cas de l’addicció als aliments ultraprocessats és especialment sensible, ja que hi ha qüestions de justícia social úniques. Per exemple, l’addició a les drogues la podem tractar evitant el seu consum, ja que no són necessàries per a la supervivència. En canvi, el menjar sí que ho és, i en el cas dels aliments ultraprocessats, el seu baix preu fa que sigui la única opció per a moltes famílies amb pocs recursos, per tant, la seva addicció ha de ser tractada des d’un altre prisma”, apunten els investigadors.
Els menjars ultraprocessats són aliments industrials que contenen ingredients no disponibles a la cuina de casa. Solen ser aliments rics en carbohidrats refinats i greixos, dos components que indueixen la mateixa alliberació de dopamina en el cervell que la nicotina o l’etanol. Això fa que l’addició a ells segueixi els mateixos mecanismes fisiològics d’addició que l’alcohol o el tabac. “Consumir productes com brioxeria industrial o menjars preparats activa circuits neuronals de recompensa de manera similar a com ho fan altres substàncies –explica la Dra. Jiménez-Murcia-, això implica el desenvolupament de comportaments impulsius, la desregulació de les emocions, i s’associa també a una salut física-mental deficient i una qualitat de vida més baixa.”
A més, aquest tipus d’aliments es presenten en una estructura en la qual carbohidrats i greixos són absorbits molt fàcilment, el que els permet actuar sobre el cervell molt més ràpidament.
Què converteix els aliments ultraprocessats en addictius?
Per determinar si un aliment és addictiu s’utilitzen criteris com per exemple la falta de control en el seu consum o l’ús continuat tot i les conseqüències negatives que impliquen per a la persona afectada. Segons els investigadors, no es pot explicar el poder addictiu dels aliments ultraprocessats per un sol component individual, fins ara no s’ha trobat un component concret que els converteixi en addictius, com podria ser la nicotina en el cas del tabac.
“Creiem que és la combinació de molts components el que genera el seu consum sense control -assegura el Dr. Fernández-Aranda, psicòleg expert en trastorns de la conducta alimentària-. Estudiar com la combinació de diferents ingredients i additius, unit amb diversos formats i presentacions, incrementen el potencial addictiu dels aliments ultraprocessats és un camp de recerca amb molt futur“.
Què podem fer per reduir l’impacte social i en la salut dels ultraprocessats?
Els autors de l’article detallen que hi ha diversos factors que fomenten el consum d’ultraprocessats. D’una banda, el baix preu fa que el seu consum en les regions més desfavorides es multipliqui. També s’incrementa la seva presència en aquelles zones on és més difícil aconseguir aliments frescos segurs. En el treball, els experts proposen aplicar mesures per incrementar l’accessibilitat i assequibilitat dels aliments mínimament processats, com per exemple aplicar taxes als aliments ultraprocessats o limitar-ne el marketing. Paral·lelament, els investigadors suggereixen que s’estableixin noves normes per etiquetar els aliments ultraprocessats com a addictius.
El Dr. Fernández-Aranda afegeix també que una altra de les mesures clau seria desenvolupar guies clíniques per al tractament, la gestió i la prevenció de l’addició aquest tipus d’aliments. “Un exemple de la necessitat de crear aquestes guies és el cas de les persones amb obesitat o trastorns de la conducta alimentària que solen presentar manifestacions molt més severes quan van acompanyades d’una addició als aliments ultraprocessats. És urgent disposar d’unes directrius clares de com abordar aquet tipus de casos per prevenir i reduir l’impacte“.