Un grup d’investigadors de 19 hospitals universitaris estatals, sota la direcció dels doctors Miquel Pujol i Jordi Carratalà investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), ha publicat els resultats d’un assaig clínic que avalua l’eficàcia del tractament combinat amb fosfomicina i cloxacil·lina en pacients amb bacterièmia per Staphylococcus aureus sensible a la meticil·lina (SASM). Aquest estudi, realitzat en col·laboració amb els Serveis de Malalties Infeccioses, Farmàcia, Microbiologia i la Unitat d’Assajos Clínics de l’HUB, ha estat publicat a la revista Nature Medicine.
La bacterièmia per SASM representa un important repte en la salut a escala mundial, amb elevades taxes de fracàs terapèutic i mortalitat. Amb l’ús estàndard de la cloxacil·lina com a monoteràpia, existeix un creixent interès per trobar noves estratègies de tractament per millorar els resultats. Malgrat alguns indicis prometedors de sinergia entre la fosfomicina i la cloxacil·lina en estudis in vitro, en models animals i en observacions clíniques, l’eficàcia de l’ús combinat d’aquests antibiòtics no havia estat avaluada en un assaig clínic aleatoritzat fins ara.
L’assaig clínic, liderat per l’IDIBELL i el HUB, ha arribat a la conclusió que el tractament combinat amb fosfomicina i cloxacil·lina no millora de manera significativa l’èxit terapèutic en pacients hospitalitzats amb bacterièmia per SASM, en comparació amb el tractament amb cloxacil·lina com a monoteràpia. La taxa de mortalitat global i els esdeveniments adversos greus van ser similars en els dos grups de tractament, amb l’excepció de la persistència de la bacterièmia al tercer dia, que va ser menys freqüent en el grup que va rebre el tractament combinat.
A pesar d’aquesta troballa, l’important problema de la bacterièmia per SASM persisteix, i es necessiten més assaigs clínics per explorar noves estratègies de tractament que puguin millorar el pronòstic dels pacients. “Idealment, aquests assaigs haurien de ser dissenyats tenint en compte la diversitat intrínseca de la infecció i més personalitzats, incloent un seguiment a llarg termini”, segons indiquen els doctors Pujol i Carratalà, líders de l’estudi.
L’equip de recerca també va observar que, en pacients que van rebre fosfomicina, la presència de S.aureus en la sang va disminuir més ràpidament. Això podria ser rellevant per reduir les complicacions i la mortalitat associades a aquesta infecció.
Un bacteri comú en la població sana
El Staphylococcus aureus, conegut com a S.aureus, és una de les causes més comunes de bacterièmia i sèpsia, tant en pacients de la comunitat com en els hospitalitzats. De fet, és un bacteri que està present habitualment en la pell en el 30-50% de la població sana. Per aquest motiu, no sempre les infeccions estan adquirides en l’àmbit assistencial i poden ser també d’adquisició en la comunitat.
En l’àmbit assistencial, quan és necessari alterar les barreres defensives del cos, per exemple durant un procediment quirúrgic o per la inserció d’un catèter vascular, S.aureus troba una porta d’accés “ideal” per produir infeccions que poden comportar infecció del torrent sanguini i sèpsia greu. Per aquest motiu, els professionals d’infermeria i mèdics que efectuen procediments invasius per al pacient, coneixen i apliquen les mesures de prevenció adequades. No obstant això, aquests procediments es fan en l’actualitat amb major freqüència en una població d’edat avançada, més susceptible de patir infeccions com a contrapartida d’una major longevitat.
Aquest bacteri, amb la seva virulència, pot causar infeccions greus, incloent la infecció de les vàlvules cardíaques i les articulacions. Les infeccions per S.aureus s’associen amb una alta taxa de mortalitat, que pot oscil·lar entre el 15% i el 30%, fins i tot amb el tractament estàndard amb cloxacil·lina.
Un milió de morts anuals al món cada any
La resistència als antibiòtics és una amenaça creixent per a la salut pública, i la recerca continua sent essencial per abordar aquesta problemàtica i garantir un tractament efectiu per a les infeccions bacterianes. El programa VINCat, creat a Catalunya l’any 2007 pel Servei Català de la Salut, és un exemple de l’abordatge d’aquesta problemàtica i té com a objectiu la prevenció de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària, entre elles les produïdes per S.aureus, i la vigilància de l’ús d’antibiòtics.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).