Aquest passat 9 i 10 de juny ha tingut lloc NeuroDebat, les jornades impulsades per l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona, que enguany s’han orientat a aprofundir sobre les ciències òmiques. Ponents experts han compartit la seva experiència en el marc de les jornades i han debatut en quatre taules sobre genòmica i transcriptòmica, proteòmica, radiòmica o lipidòmica.

La taula de transcriptòmica i genòmica, moderada pel Dr. Jordi Gascón, cap de secció del Servei de Neurologia de l’HUB i investigador principal del grup de recerca en Malalties Neurològiques i Neurogenètica de l’IDIBELL, s’ha tractat la necessitat d’evitar biaixos de tota mena en els estudis.

“La possibilitat d’aplicar aquestes tècniques per trobar biomarcadors i dianes terapèutiques ens permetrà entendre més a fons la fisiopatologia de les malalties neurològiques”, ha estat una de les conclusions a les quals s’ha arribat.

El Dr. Sergio Martínez Yélamos, coordinador de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’hospital ha moderat la taula sobre la radiòmica on el Dr. Josep Munuera, del Servei de Radiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i el Dr. Carles Majós, metge especialista en Radiologia de l’IDI – HUB, han presentat els resultats de treballs propis en aquest àmbit que han contribuït al millorar el maneig de malalts. El primer d’ells ha explicat l’aportació de noves tècniques d’anàlisi de dades radiològiques en el diagnòstic de les malalties cerebrovasculars. Per la seva part, el Dr. Majós ha exemplificat amb un estudi realitzat al Campus Bellvitge com la recerca en radiòmica permet una millor classificació dels tumors cerebrals.

El biotecnòleg i investigador postdoctoral de l’IDIBELL, Pol Andrés, ha moderat el bloc de proteòmica en el NeuroDebat. S’han tractat els diferents abordaments tècnics, així com les limitacions actuals, de l’ús de la proteòmica en l’estudi de les malalties neurològiques, amb “una visió enfocada cap a la medicina personalitzada i la seva aplicabilitat a l’hora de trobar biomarcadors útils que permetin una millora del maneig del malalt neurològic”.

La cap de la Unitat Funcional de Malaltia de Motoneurona de l’HUB i investigadora principal de l’IDIBELL, Mònica Povedano, ha moderat la taula vinculada a la lipidòmica, una de les ciències òmiques que avui s’utilitzen en malalties neurodegeneratives.

Ja que el cervell i el sistema nerviós tenen una composició principalment lípidica, s’ha parlat de “la importància de la gran quantitat d’informació que ens poden donar sobre determinades patologies, com l’ELA o l’Alzheimer”, tal i com ha exemplificat el Dr. Gerard Pinyol, de l’IRB Lleida, institut amb què els investigadors de Bellvitge mantenen una estreta col·laboració en aquest àmbit. Aquests lípids ens permetran a entendre la fisiopatologia i establir fenotipatge, estratificació i pronòstic de pacients, i a llarg termini convertir-se fins i tot en diana terapèutica.

“Si es tracten de forma aïllada, cap de les ciències òmiques té sentit. Hem de continuar avançant i treballar-les com a conjunt per entendre les malalties neurològiques”, ha conclòs la Dra. Povedano.