El grup de recerca en Epidemiologia Bacteriana de l’IDIBELL  format per investigadors del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge,  dintre de la xarxa de recerca del CIBER, ha publicat recentment un treball a la revista Microbiology Spectrum sobre l’adaptació d’Haemophilus spp en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i tractament perllongat amb azitromicina.

L’azitromicina té propietats immunomoduladores que han demostrat reduir el nombre d’exacerbacions i millorar la qualitat de vida dels pacients amb MPOC. No obstant això, el seu ús prolongat pot afectar els bacteris colonitzadors del tracte respiratori, com Haemophilus influenzae, el qual juga un paper important en les exacerbacions agudes, i Haemophilus parainfluenzae, el qual s’associa a elevades taxes de resistència antimicrobiana. La caracterització de l’evolució d’aquestes espècies durant la colonització pot contribuir a una millor comprensió de la progressió de la MPOC.

Aquest estudi va mostrar l’aparició de resistència a azitromicina durant els primers mesos de tractament a causa de l’adquisició de mutacions al 23S rRNA o als gens codificants de les proteïnes ribosomals L4 i L22. A més, en un llinatge persistent de H. influenzae, es va identificar un element genètic mòbil que contenia els gens codificants de les bombes d’expulsió MefE i MsrD, el qual s’havia identificat prèviament en uns ceps de H. parainfluenzae del mateix pacient. Aquesta observació dona suport a la hipòtesi que la interacció entre microorganismes del mateix nínxol ecològic pot potenciar l’adaptació bacteriana, i destaca el possible paper de H. parainfluenzae com a reservori de gens de resistència.

D’altra banda, durant la colonització persistent es van observar altres canvis genètics, que principalment afectaven gens associats amb proteïnes de la paret cel·lular, com ara licA, lic3A i lex1, i el metabolisme d’ions inorgànics, com hgpB i hgpC. També es va descriure l’adquisició, pèrdua i evolució d’alguns profags integrats al genoma dels diferents llinatges bacterians. “Així, doncs, el conjunt d’aquestes variacions genètiques podria afavorir l’adaptació bacteriana i, per tant, la colonització persistent” assegura la Dra. Martí.