Un treball descriu els efectes estructurals i funcionals de diverses mutacions sobre el receptor d’andrògens

  • El receptor androgènic és la diana central de la lluita contra el càncer de pròstata
  • El treball, publicat a la revista Science Advances, indica que les mutacions analitzades afecten diverses regions funcionals del domini d’unió del receptor d’andrògens a la testosterona
  • La recerca està liderada per l’IDIBELL, l’ICO, la UB i l’IBUB i l’IIB Sant Pau
NO020 - A Aytes_Scien Adv - Imatge noti

El receptor d’andrògens és un factor de transcripció clau per al desenvolupament correcte de les característiques sexuals —en especial, les masculines— i per a l’equilibri fisiològic de tots els teixits que expressen aquest receptor. Aquest receptor està implicat en diverses patologies i síndromes —l’atròfia muscular espinal i bulbar o la síndrome d’insensibilitat als andrògens, entre d’altres—, per a les quals encara no hi ha un tractament definitiu. Considerat com el principal factor d’inici i de progressió del càncer de pròstata —la segona malaltia maligna més comuna en homes en països industrialitzats—, aquest receptor constitueix des de fa dècades la principal diana terapèutica per al tractament d’aquesta malaltia.

Ara, un estudi publicat a la revista Science Advances descriu els efectes estructurals i  funcionals de diverses mutacions en el receptor d’andrògens, i com aquests canvis  condueixen al desenvolupament del càncer de pròstata. Lidera el treball la professora Eva Estébanez-Perpiñá, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) —amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB)—, en col·laboració amb Pablo Fuentes-Prior, antic cap de grup a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), i Álvaro Aytés, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

En el treball, que té com a primers coautors Andrea Alegre i Alba Jiménez (UB-IBUB) i Adrián Martínez (ICO i IDIBELL), també hi participen l’equip del professor Jaime Rubio Martínez, de la Facultat de Química i l’Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTC) de la UB, a més de grups del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’Institut Nacional d’Investigació Recerca en Salut i Medicina de França (INSERM).

 

Mutacions puntuals en el receptor androgènic

 

El receptor humà d’andrògens és una proteïna clau en el desenvolupament i funcionament normal de la pròstata en resposta a hormones masculines com ara la testosterona. Les mutacions puntuals en el receptor d’andrògens —en concret, el canvi d’un aminoàcid per un altre— són un dels principals mecanismes que poden desencadenar alteracions estructurals i funcionals en el receptor que finalment donin lloc al desenvolupament de malalties.

Els resultats del treball indiquen que les mutacions analitzades afecten diverses regions funcionals del domini d’unió del receptor d’andrògens a la testosterona. En particular, es tracta de mutacions que alteren de manera decisiva una regió del receptor que és diana de modificacions posttranscripcionals (és a dir, modificacions de la proteïna un cop ja ha estat produïda).

Aquest tipus d’alteracions químiques afecten aminoàcids específics del receptor d’andrògens i són executades per proteïnes reguladores que són decisives per al funcionament correcte del receptor. Si aquesta via de regulació del receptor es veu alterada —com ara quan s’esdevenen les mutacions descrites per l’equip—, la seva funció es desregula i pot arribar a ser disfuncional i originar patologies.

«En el nostre treball, hem comprovat experimentalment que aquestes mutacions desregulen una modificació concreta —coneguda com metilació d’arginines, que és un dels tipus de modificacions posttranscripcionals—, degut al canvi estructural que aquestes alteracions produeixen en una àrea funcional del receptor. Així mateix, hem pogut provar que la desregulació de la metilació del receptor d’andrògens també comporta canvis rellevants en la seva funció dins la cèl·lula», clou l’equip investigador.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top