Els càncers d’orofaringe causats pel virus del papil·loma humà (VPH) es caracteritzen per respondre millor al tractament i tenir una millor taxa de supervivència que els no causats pel virus. La detecció de la proteïna p16 és la prova més extensament utilitzada, i la que recomanen algunes guies clíniques per a determinar la causalitat del VPH en el càncer d’orofaringe.
Ara un treball coliderat pel grup d’Infeccions i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), conjuntament amb la Universitat de Birmingham, i publicat a la revista The Lancet Oncology, ha demostrat que no tots els càncers d’orofaringe positius per p16 són causats pel virus del VPH. En el nostre àmbit fins a un 20% dels càncers positius per p16 no es detecta DNA o RNA del virus.
Amb aquests resultats els investigadors recomanen realitzar la doble prova de p16 i DNA o RNA viral per determinar si el càncer d’orofaringe és causat per VPH, ja que del contrari es pot classificar malament una proporció significativa de pacients, el que pot arribar a comportar errors en el seu maneig clínic.
“Quan el VPH infecta les cèl·lules de l’epiteli de l’orofaringe aquestes sobreexpresen la proteïna p16, per tant, es tracta d’una prova indirecta de la infecció viral amb activitat oncogènica. Els casos que no detectem ni DNA ni RNA del virus ens indiquen que el més probable és que hi hagi hagut altres factors, independents del virus, que han induït la sobreexpressió de p16 i que no es tracta d’un càncer VPH relacionat“, afirma la Dra. Laia Alemany, cap del grup de recerca d’Infeccions i Càncer de l’IDIBELL i de l’ICO i última autora del treball.
Implicacions clíniques d’una mala classificació dels càncers d’orofaringe
Pel fet que els càncers d’orofaringe relacionats amb el VPH tenen un millor pronòstic, diversos assajos clínics han valorat, o estan valorant, possibles estratègies de desintensificació del tractament en aquests pacients.
Si només es té en compte el p16 com a biomarcador diagnòstic de la causalitat del VPH. Primerament, es poden classificar erròniament fins a un 20% dels pacients amb càncer d’orofaringe i el més important, es pot desintensificar el tractament a pacients que no tenen càncers d’orofaringe relacionats amb el VPH. “És molt important fer la doble comprovació de p16 i DNA/RNA viral a tots els pacients que s’incloguin en els assajos clínics de desintensificació per tal d’obtenir resultats fiables“, asseguren els investigadors.
Diferències geogràfiques en la causalitat del càncer d’orofaringe
Per a la realització d’aquest estudi, els autors han col·laborat amb investigadors d’Europa i el Canadà per incloure 13 cohorts amb un total de gairebé 8000 pacients amb càncer d’orofaringe procedents del Regne Unit, Canadà, Dinamarca, Suècia, França, Alemanya, Països Baixos, Suïssa i Espanya.
El què s’ha vist és que el percentatge de pacients positius per p16 en els que no es detecta DNA/RNA viral varia significativament entre regions. En els països on el percentatge de càncer d’orofaringe causat pel VPH és més elevat, existeix una menor discordança entre la p16 i el DNA o RNA viral.
La Dra. Alemany ho resumeix de la següent manera: “En aquells països que la majoria de càncers d’orofaringe són originats pel virus, tindran menys percentatge de discordants i, per tant, la recomanació de doble prova no serà necessària. No serà així en els països on hi hagi major proporció de càncers causada per altres factors com tabac.”
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).