Els ossos es mantenen sans gràcies a trobar-se en continua remodelació, un procés continu que es dona pel balanç entre l’activitat dels osteoblasts, cèl·lules que generen teixit ossi, i els osteoclasts, cèl·lules que el reabsorbeixen. Un desequilibri entre aquestes dues activitats pot trencar la homeòstasi òssia i produir malalties com la osteopènia.
El grup de recerca en Senyalització Cel·lular i Biologia de l’Os de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona (UB) ha dut a terme un estudi en ratolins que mostra la primera evidència del paper de HERC1 en la homeòstasi de l’os i com el seu dèficit provoca osteopènia, una disminució en la massa òssia. Una deficiència de HERC1 estimula tant l’activitat dels osteoblasts com la dels osteoclasts, cosa que acaba afavorint més la reabsorció que la formació òssia i porta a desenvolupar osteopènia en edats adultes.
La recerca demostra també que, en edats joves, les femelles amb deficiència de HERC1 son més sensibles a desenvolupar osteopènia correlacionant amb nivells més baixos de les hormones testosterona i dihidrotestosterona.
RANKL i OPG son proteïnes sintetitzades per les cèl·lules òssies (osteoblasts i osteòcits) que regulen de manera oposada la diferenciació i activació dels osteoclasts. Durant el desenvolupament de la osteopènia per la deficiència de HERC1 s’observa un increment de la relació RANKL/OPG i del número d’osteoclasts. Aquests resultats identifiquen a RANKL com una potencial diana terapèutica per a individus amb afectacions òssies i deficiència de HERC1.
El Dr. Jose Luis Rosa, cap de grup de l’IDIBELL i catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, coordinador del treball, afegeix que “la detecció precoç de variants gèniques de HERC1 amb pèrdua de funció podria identificar individus amb predisposició a desenvolupar osteopènia i altres patologies relacionades amb el metabolisme ossi, cosa que podria millorar el seu tractament i la seva evolució mèdica”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).