Un treball publicat a la revista científica New England Journal of Medicine liderat per l’Institute Gustave Roussy, i que ha comptat amb la col·laboració destacada de l’oncòleg mèdic i cap de grup de recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Josep Ma Piulats, demostra que els pacients amb càncer de pròstata tractats amb un inhibidor del PARP, anomenat Rucaparib, triguen casi el doble a progressar la malaltia que els que són tractats amb la quimioteràpia convencional en els tumors amb mutacions BRCA. L’estudi s’ha presentat en el Simposi de Càncers Genitourinaris de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO) celebrat el passat cap de setmana a la ciutat de Sant Francisco (EUA).
Aquests resultats són importants perquè els tumors de pròstata amb mutacions a BRCA són un subgrup, dins aquest tipus de tumors, amb mal pronòstic on els tractaments hormonals no acaben de funcionar del tot. Si tenim en compte que aquest tipus de pacients representen entre el 8 i el 10% del total dels pacients afectats per càncer de pròstata, aquesta seria una molt alternativa terapèutica en aquest grup de pacients amb pitjor pronòstic.
Què és un inhibidor de PARP? Els inhibidors són una família de fàrmacs que impedeixen la acció de l’enzim PARP (poli-ADP-ribosa-polimerasa), que ajuda a reparar el dany a l’ADN.
Quan les cèl·lules cancerígenes tenen danys al seu ADN, la seva viabilitat està compromesa i gràcies a aquest enzim, ho poden reparar. Si un fàrmac impedeix l’acció de l’enzim, aquesta reparació s’impedeix i pot portar a la destrucció de la cèl·lula.
Com s’ha realitzat aquest estudi?
L’estudi TRITON3 és un assaig clínic Fase III en pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració que se’ls han administrat, prèviament, agents hormonals de nova generació. En aquest tipus de situació, el tractament estàndard és la quimioteràpia amb Docetaxel que és molt tòxica i que, en aquest tipus de pacients pretractats amb hormones de nova generació, no és gaire efectiva.
Així doncs en aquest estudi, d’un total de 4.855 pacients amb mutacions BRCA1, BRCA2 i ATM, s’han aleatoritzat 270 que han estat tractats amb un inhibidor del PARP anomenat Rucaparib i la resta amb una hormona de nova generació o un tractament de quimioteràpia amb Docetaxel. Cal destacar que la meitat dels investigadors/es van decidir fer el tractament quimioteràpic tradicional amb Docetaxel. “És per aquest motiu que els resultats d’aquest estudi són importants ja que compara, directament, l’inhibidor en contra el tractament quimioteràpic convencional” afirma Josep Ma Piulats, segon autor de l’estudi.
Un cop analitzats els resultats s’ha pogut observar que els pacients tractats amb Rucaparib triguen casi el doble a progressar la malaltia comparat amb el tractament estàndard (de 6 mesos a 11 mesos). Aquests resultats són importants perquè els tumors de pròstata amb mutacions a BRCA són un subgrup, dins aquest tipus de tumors, amb mal pronòstic on els tractaments hormonals no acaben de funcionar del tot. Per tant, aquesta seria una molt bona alternativa terapèutica aquest tipus de pacients BRCA mutats en càncer de pròstata, que representen d’entre el 8 al 10% del total de casos en aquest tipus de tumor.
Per l’oncòleg mèdic especialitzat en càncer de pròstata de l’Institut Català d’Oncologia-IDIBELL i segon autor de l’estudi, Josep Ma Piulats, “ aquests resultats confirmen l’entrada a la nova era de la medicina personalitzada dels pacients amb càncer de pròstata” i afegeix “actualment tots els pacients amb càncer de pròstata avançat haurien de ser testats per mutacions BRCA 1 i 2 ja que això, no només dona informació pronòstica, sinó predictiva de resposta a un tractament contra la diana molecular”. Per a Piulats aquests resultats obren una alternativa terapèutica millor que la quimioteràpia convencional per un grup de pacients amb malaltia molt agressiva.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).