El glioblastoma és el tumor cerebral primari més freqüent i de pitjor pronòstic. Té una evolució molt ràpida i la seva aparició pot provocar mals de cap, somnolència, convulsions i problemes neurològics que afectin la parla, el moviment i la memòria. Per això el seu maneig representa un gran repte per al sistema sanitari.

A la vegada, els sistemes de salut pública s’han hagut d’enfrontar a grans dificultats durant els últims quinze anys, com la crisi financera global o la recent pandèmia de COVID-19, que han tingut conseqüències en el diagnòstic, seguiment i tractament d’algunes malalties. Ara, el grup de recerca en Neuro-oncologia de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha analitzat les dades dels pacients diagnosticats de glioblastoma durant el període 2008-2021 per determinar l’impacte de les diferents polítiques emprades a l’hora d’enfrontar-se a aquests desafiaments.

L’equip d’investigadors, liderat pel Jordi Bruna, també coordinador de la Unitat Funcional de Neuro-Oncologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), ha identificat que aquestes crisis han alterat la ruta assistencial que han rebut els pacients amb glioblastoma, especialment en el període corresponent a la crisi financera. Contràriament, la gestió durant la pandèmia no ha impactat significativament en la seva supervivència.

Els resultats publicats aquesta setmana a la revista Neuro-Oncology apunten una correlació entre un diagnòstic i inici del tractament primerencs i una millor supervivència dels pacients, al mateix temps que estableixen que els nivells d’inversió en el sistema sanitari acaben constituint un factor pronòstic de supervivència important per als pacients. Per altra banda, els autors assenyalen que els efectes del període de la pandèmia de COVID-19 probablement han estat continguts gràcies a l’esforç dels sanitaris i la ràpida adaptació dels protocols a la situació d’estrès.