Un nou estudi ha trobat que la mida de dues estructures cerebrals s’associa amb la resposta a la teràpia psicològica cognitiu conductual en nens i nenes amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC). El treball ha estat liderat per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Universitat de Barcelona i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), i ha estat publicat a la revista Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry (JAACAP), la revista més important a escala internacional a l’àmbit de la psiquiatria infantil i juvenil.
L’anàlisi per ressonància magnètica del cervell de 168 nens i adolescents procedents de centres de tot el món va mostrar que aquells que presentaven dues regions de l’escorça prefrontal de mida major mostraven una reducció superior dels símptomes obsessivocompulsius després de la intervenció amb teràpia de la conducta. Els resultats obtinguts podrien significar que aquells pacients amb més desenvolupament d’aquestes estructures prefrontals, relacionades amb la resposta a l’ansietat, podrien tenir més capacitat per aprofitar les estratègies de regulació emocional proporcionades per la teràpia de conducta.
El Dr. Carles Soriano, investigador principal a l’IDIBELL i la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, i membre de CIBERSAM, indica que “la identificació d’aquestes estructures pot suposar una gran millora en el maneig clínic dels nens i nenes amb TOC“. I afegeix, “tot i que la teràpia conductual té una efectivitat superior al 60%, encara en desconeixem gran part dels mecanismes d’acció. Això ens impedeix predir quins pacients se’n poden beneficiar, i evitar costosos processos d’assaig error i/o modificar els factors responsables del fracàs de la teràpia“.
En el mateix estudi també es va estudiar una àmplia mostra d’adults. Tot i això, no es va observar correlació entre les estructures cerebrals i l’eficàcia de la teràpia. Així, malgrat que la teràpia de conducta és igualment efectiva, els resultats indiquen que els mecanismes d’acció d’aquesta intervenció poden diferir respecte als dels nens.
La teràpia cognitiu conductual en el trastorn obsessivocompulsiu
El trastorn obsessivocompulsiu generalment es manifesta en la població infantil amb ansietat davant de diferents situacions que es perceben com a molestes o poc controlables, cosa que resulta en la necessitat de, per exemple, organitzar les coses d’una determinada manera, repetir paraules o conductes un nombre determinat de vegades, o assegurar-se repetidament que una acció, com la de tancar la llum, s’ha realitzat amb èxit. Aquests símptomes interfereixen en el desenvolupament normal de les activitats familiars, socials i acadèmiques d’aquests nens i nenes, afectant significativament el benestar i el de la família.
El tractament d’elecció per a aquests casos és la teràpia cognitiu conductual, una forma d’intervenció psicològica que es basa a exposar el pacient, de manera controlada, a les situacions que generen ansietat i deixar que aquesta ansietat s’acabi extingint. A més, per aconseguir aquesta normalització de l’ansietat durant l’exposició a les situacions temudes, sovint es fan servir estratègies cognitives, o de modulació del pensament.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).