Un estudi a gran escala dirigit per Duke University School i Durham Veterans Affairs, en el qui hi han participat investigadors de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge, Dra. Susana Jiménez i el Dr. Fernando Fernández-Aranda, ha identificat quatre gens relacionats amb un major risc de pensaments i comportaments suïcides.
Tot i que cal seguir investigant per determinar si la identificació de marcadors genètics pot portar a desenvolupar nous tractaments dirigits, aquestes troballes ajuden a entendre millor com aquets marcadors poden condicionar la patologia dels pensaments i les accions suïcides.
Els autors d’aquest treball publicat a la revista JAMA Psychiatry asseguren que aquests gens no predestinen a patir pensaments suïcides, però si que podrien suposar un major risc, sobretot combinats amb esdeveniments vitals.
Per tal d’identificar aquets marcadors genètics s’ha analitzat tot el genoma de 633.778 militars veterans dels Estats Units. Entre ells casi el 20% havien patit pensaments o comportaments suïcides que havien quedat registrats en el seu historial mèdic.
Els investigadors van identificar quatre gens amb un vincle molt fort amb els comportaments suïcides. En primer lloc el receptor d’estrògens, prèviament identificat com a gen causal de depressió i del trastorn d’estrès posttraumàtic. En segon lloc, el receptor de la dopamina, relacionat amb intents de suïcidi, esquizofrènia o trastorns de l’estat d’ànim, entre d’altres. En tercer lloc el gen DCC, expressat en el teixit cerebral i que ja ha estat associat a múltiples condicions psiquiàtriques. I finalment, el TRAF3, que està relacionat amb el comportament antisocial, el consum de substàncies i el TDAH.
“Encara que els gens representen una petita part del risc en comparació amb altres factors, necessitem comprendre millor les vies biològiques subjacents a que una persona tingui un comportament suïcida –afirmen els investigadors-. El suïcidi és la quarta causa de mort entre les persones de 15 a 29 anys. Com més sapiguem, millor podrem prevenir aquestes tràgiques morts”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).