La investigació, liderada por la Dra. Estela Càmara i la investigadora de doctorat Audrey De Paepe, ajuda a entendre l’apatia, el perfil més psiquiàtric de la malaltia de Huntington, que té un impacte molt gran en la qualitat de vida dels pacients.
L’apatia, que es defineix com una falta de motivació i interès generalitzada, és un síndrome més complex que es divideix en tres subtipus: l’apatia cognitiva (falta d’iniciativa per a la realització d’activitats cognitives), el dèficit en l’autoactivació (falta d’empenta per començar les coses) i l’apatia emocional (disminució d’expressió d’emocions). Conèixer bé l’apatia és clau, ja que és una manifestació patològica en múltiples desordres neurològics. Per exemple, en el cas de la malaltia de Huntington, l’apatia es considera un marcador de progressió.
Ara un grup de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona ha demostrat l’efectivitat d’un test per mesurar l’apatia en la malaltia de Huntington que a més és capaç de discernir diferents perfils apàtics. Aquest test, anomenat LARS-s (sigles en anglès de Short-Lille Apathy Rating Scale) consisteix en una entrevista estandarditzada basada en una escala dicotòmica estructurada, reduint així les interpretacions subjectives. “Hi ha molta variabilitat entre els diferents tipus apàtics, per tant, estudiar els perfils d’apatia de cada pacient pot obrir noves perspectives per entendre aquesta simptomatologia que actualment té un tractament molt reduït.” A més a més, “és clau tenir escales clíniques que ens permetin establir un diagnòstic diferencial apropiat amb altres símptomes com la depressió o el deteriorament cognitiu ” afegeix la Dra. Estela Càmara, líder del projecte i investigadora principal de l’IDIBELL.
En paral·lel a la validació del test, l’estudi intenta correlacionar els diferents perfils d’apatia amb l’activació de determinades regions cerebrals a partir de la neuroimatge. Els resultats mostren que anatòmicament l’apatia està relacionada amb xarxes motores, cognitives i límbiques, i que existeix certa correspondència entre els diferents perfils i l’activació de determinats ganglis corticals i subcorticals. La Dra. Estela Càmara conclou que “aquests descobriments incentiven profunditzar en l’estudi dels subtipus d’apatia per identificar dianes terapèutiques personalitzades en trastorns neurològics a més de la malaltia de Huntington “.