El primer bloc, conduït per la Dra. Mònica Povedano, investigadors principal de l’IDIBELL i el HUB, va comptar amb les intervencions de la Dra. Ana Martínez, del Centro de Investigaciones Biológicas del CSIC, i el Dr. Andrés Nascimento, de l’Hospital Sant Joan de Deu.
La Dra. Martínez, premi Juan de la Cierva 2022 per les seves aportacions al camp del disseny i desenvolupament de fàrmacs per a malalties neurodegeneratives i infeccioses, ha parlat del seu treball amb biomarcadors i noves dianes terapèutiques relacionades amb el dipòsit de TDP43, una proteïna que es segrega de forma anòmala en pacients amb motoneurona.
De la seva banda, el Dr. Nascimento ha aportat la visió de la recerca i l’experiència clínica directa amb les noves teràpies gèniques per a l’atròfia muscular espinal (AME), que està suposant un canvi en el tractament dels pacients infantils i adults. L’avenç en aquestes teràpies i d’altres dianes terapèutiques el fa mostrar-se convençut que es continuarà avançant en l’abordatge d’aquest tipus de malalties. Es va tractar, en definitiva, de dues visions complementàries que van fer una aproximació a un moment de la recerca que obre noves possibilitats de tractament.
Present i futur dels biomarcadors per a l’alzheimer
L’alzheimer ha centrat el segon bloc del NeuroDebat, moderat pel Dr. Jordi Gascón, de l’IDIBELL i de l’HUB, i amb la participació del Dr. Javier Olazarán, de l’Hospital Gregorio Marañón, de Madrid, i el Dr. Albert Lleó, de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau.
Els Drs. Olazarán i Lleó van parlar sobre l’actualitat i el futurs dels biomarcadors diagnòstics en l’Alzheimer i d’altres demències. En aquests moments existeixen biomarcadors d’imatge i en el Líquid Cefaloraquidi (LCR). Els marcadors disponibles en imatge són els PET (Tomografia per emissió de positrons), dividits en dos tipus: un que permet apreciar si hi ha neurodegeneració i un altre que determina si existeix dipòsit de proteïna amiloide (implicada en la fisiopatologia de la malaltia d’Alzheimer).
En el cas del LCR, els biomarcadors disponibles permeten saber si hi ha proteïna amiloide i proteïna TAU a l’encèfal del pacient. Malgrat això, la seva potència i validesa diagnòstica dependrà sempre de que siguin interpretats en el context clínic correcte. El gran valor d’aquests biomarcadors és que permeten fer el diagnòstic en fases primerenques de la malaltia, fet que pot augmentar l’efecte dels tractaments actuals i els que poden arribar en un futur, segons van destacar els professionals.
La recerca en migranya i altres cefalees
El Dr. Mariano Huerta, de l’Hospital de Viladecans, ha estat l’encarregat de moderar el tercer bloc del neurodebat, dedicat a les cefalees.
La Dra. Patricia Pozo, de l’Hospital Vall d’Hebron, ha detallat l’actualitat dels biomarcadors en migranya. Ha destacat que el nivell del pèptid CGRP és un biomarcador útil de la migranya, i els seus nivells són més alts en els casos de migranya crònica que a la migranya episòdica. La determinació del CGRP a saliva ha permès avaluar d’una forma més senzilla els nivells basals, més alts als pacients amb migranya, i detectar l’augment del mateix a l’inici de l’atac de migranya. En aquesta línia, la Dra. Pozo va subratllar que per primera vegada un biomarcador, els nivells basals de CGRP a saliva, ha resultat predictor de la resposta a un tractament, l’erenumab.
De la seva banda, l’altre ponent en aquesta sessió, el Dr. Angel Luis Guerrero, de l’Hospital Universitario de Valladolid, va parlar de la relació entre la pràctica clínica i el laboratori en la recerca sobre cefalees. En la investigació clínica en cefalees, va assenyalar, l’observació precisa de la semiologia i fer-se les preguntes adequades, resulta clau per caracteritzar millor les cefalees conegudes o diferenciar entitats noves.
El cas de l’esclerosi múltiple
El programa del NeuroDebat es va tancar el 5 de novembre amb una sessió centrada en l’esclerosi múltiple (EM), que va ser conduïda pel Dr. Sergio Martínez Yélamos, de l’IDIBELL i de l’HUB.
En aquest bloc, la Dra. M.Luisa Villar, cap del Servei de Neuroimmunologia de l’Hospital Ramon y Cajal de Madrid, i el Dr. José M. Prieto, cap de Servei de Neurologia del Complex Hospitalari Universitari de Santiago, van conversar sobre el present i futur de diferents biomarcadors per la malaltia.
Segons els dos experts, la determinació de neurofilaments de cadena lleugera en sèrum podria arribar a substituir parcialment la utilització de la ressonància magnètica per al seguiment de les persones amb EM. També en van destacar la utilitat a l’hora d’avaluar de manera objectiva la resposta a determinats tractaments.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).