Mentre que la malaltia de Parkinson afecta el 3% de la població major de 65 anys, i l’edat mitjana d’aparició són 60 anys. El Parkinson juvenil, que representa el 10% de tots els casos de Parkinson, s’inicia abans dels 40 anys. Ara, un grup d’investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) ha desxifrat per primera vegada el mecanisme molecular pel qual aquesta mutació s’associa al Parkinson juvenil.
L’equip, liderat pel Dr. Francisco Ciruela, s’ha centrat a estudiar l’impacte mecanístic que té la mutació del receptor cerebral prèviament definida com a possible causa de la malaltia primerenca. Els resultats, presentats a la revista Biomedicine and Pharmacotherapy, demostren que la mutació redueix la capacitat d’aquest receptor per interaccionar amb d’altres receptors d’adenosina, concretament amb el receptor tipus 2, el que provocaria un increment en l’excitabilitat dels circuits neuronals a la regió del cervell anomenada cos estriat.
“Nosaltres postulem que la incapacitat d’interaccionar d’ambdós receptors d’adenosina generaria hiperexcitabilitat glutamatèrgica als circuits neuronals de l’estriat, mecanisme clau en la patogènia del Parkinson juvenil“, afirma el Dr. Ciruela, cap del grup de recerca en Neurofarmacologia i Dolor de l’IDIBELL, i catedràtic de la Facultat de la Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
Desequilibri en l’excitació del circuit neuronal
La mutació estudiada afecta al receptor d’adenosina tipus 1. Aquest receptor exerceix un efecte inhibidor sobre el seu homòleg, el receptor d’adenosina tipus 2, que facilita l’alliberació de glutamat, i l’excitabilitat del circuit. Per tant, segons els resultats publicats, la mutació impediria la interacció molecular i funcional d’ambdós receptors d’adenosina, i en conseqüència, facilitaria l’alliberació de glutamat, que provocaria una hiperexcitabilitat als circuits neuronals de l’estriat.
Els receptors d’adenosina, són receptors cerebrals acoblats a proteïnes G i involucrats en funcions motores. Prèviament, ja s’havia apuntat la seva implicació en malalties neurodegeneratives com el Parkinson.
En aquest estudi també hi han participat investigadors i investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Luxembourg Institute of Health (LIH), i del National Institutes of Health de Baltimore.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).