L’obesitat és un problema de salut d’abast mundial. Una de les estratègies terapèutiques més recurrents és la que proposa frenar l’expansió del teixit adipós (el greix corporal) en el moment en que les cèl·lules mare precursores proliferen i es transformen en cèl·lules adiposes. La proteïna S6K1 té un paper indispensable en aquest procés.
Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha avaluat els efectes d’un fàrmac que inhibeix l’activitat de la proteïna S6K1 per valorar el seu potencial terapèutic en el tractament de l’obesitat. Els resultats, publicats a la revista científica JCI Insight, demostren que els ratolins alimentats amb una dieta molt alta en greixos i tractats amb aquest agent anti-tumoral, el tosilat LY3584703, presentaven, en comparació amb els ratolins que no van ser tractats amb el fàrmac, un menor pes corporal, menys quantitat de greix acumulat i adipòcits (cèl·lula preferent dels dipòsits de greix) més petits.
A més, es va observar l’efecte beneficiós en altres trastorns típicament associats a l’obesitat, com el fetge gras o la dislipèmia (l’excés de colesterol o triglicèrids a la sang): “un altre efecte molt interessant és que el fàrmac aconsegueix mitigar l’acumulació de greix al fetge, i també que redueix la hipertrigliceridemia, l’excés de triglicèrids circulant a la sang”, afirma el Dr. Francisco José Ortega, l’investigador principal del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBER de la Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) que ha liderat aquest treball.
“Aquests resultats fan un apropament convençut a la clínica, i demostren que l’administració oral d’un compost dirigit específicament contra la proteïna S6K1 pot millorar el fenotip obès i les comorbiditats típicament associades a aquesta condició”, conclou el Dr. Ortega.
Aquest estudi deriva de la línia de recerca desenvolupada fa vint anys per la Dra. Sara Kozma i el Dr. George Thomas, tots dos investigadors de l’IDIBELL. Aquests autors demostraven que els ratolins que no tenen el gen responsable de la proteïna S6K1 poden arribar a menjar molt sense engreixar-se ni patir problemes metabòlics.
A més de l’IDIBELL i l’IDIBGI, han participat en aquest estudi investigadors de la Universitat de Cardiff i la Universitat de Newcastle (Regne Unit), l’Hospital Universitari de Regensburg (Alemanya), i l’Institut per la Recerca Mèdica de la Fundació Minerva (Finlàndia), i ha estat parcialment finançat per la Fundació La Marató de TV3 de l’any 2016.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).