Nombrosos informes, des de l’emblemàtic Surgeon General Report del 1964, han sistematitzat les terribles conseqüències del tabaquisme en la salut tant de les persones fumadores com no fumadores. A finals del segle XX, el tabac ja havia causat 100 milions de morts a tot el món; és, per tant, una de les principals causes de morts prematures totalment prevenibles. S’ha estimat que, si no canvien les tendències actuals, mil milions de persones podrien morir per causes relacionades amb el tabac (càncer, malalties cardiovasculars, diabetis, malaltia pulmonar obstructiva crònica i altres respiratòries) durant el segle XXI.
La globalització de la segona meitat del segle XX va permetre que una indústria sense escrúpols alimentés l’epidèmia del tabaquisme, promocionant i venent un producte altament addictiu. L’epidèmia de tabaquisme es va convertir en una de les primeres pandèmies a gran escala. El 1999, es van iniciar els tràmits per crear el Conveni Marc de l’OMS per al Control del Tabac (CMCT), el primer tractat internacional de salut sota els auspicis de les Nacions Unides a través de la seva agència per a la salut pública mundial. En aquest editorial Esteve Fernández i Armando Peruga repassen els èxits recents en el control del tabac i analitzen els desafiaments pendents al segle XXI per a la comunitat internacional ia Espanya.
Entre els èxits recents destaca, en primer lloc, l’entrada en vigor del CMCT el 2005, que segurament ha estat la fita més important, no només per al control del tabaquisme, sinó com a paradigma de mesura de salut pública a escala global. El CMCT ha facilitat una caiguda tant a la prevalença del tabaquisme com a l’exposició al fum ambiental del tabac. Aquest tractat internacional ja ha estat adoptat per 181 països i la Unió Europea, que donen compte del 90% de la població del planeta. A més, emparat al CMCT, s’ha promulgat (2018) el Tractat per Eliminar el Comerç Il·lícit de Tabac, que ja compta amb 63 països signants i la Unió Europea. Aquests tractats redefineixen el paper del dret internacional a la prevenció de malalties i la promoció de la salut. Tots dos tractats busquen establir la cooperació entre països per abordar, per exemple, la publicitat transfronterera i el comerç il·lícit.
Llegeix l’editorial completa d’Esteve Fernández i Armando Peruga a Medicina Clínica