Els jocs d’aposta són una activitat en augment en la nostra societat, en especial els jocs online. I, tot i que moltes persones hi participen sense que representi un problema per la seva salut, moltes altres acaben desenvolupant addicció al joc, el que pot comportar afectacions importants a nivell econòmic, social i psicològic. Es calcula que entre el 0,02% i el 2% dels adults patiran addicció al joc en algun moment de la seva vida. Les causes que determinen si una persona desenvoluparà o no addicció són complexes i encara no es coneixen del tot.
Un estudi publicat a la revista Scientific Reports, liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha confirmat que els gens dels factors neurotròfics, petites proteïnes que regulen l’activitat neuronal estan associats a l’addicció al joc. En concret, l’estudi descriu sis canvis en aquests gens que incrementen la vulnerabilitat a patir addicció al joc.
La Dra. Susana Jiménez, líder del projecte, cap de grup de l’IDIBELL i Coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge, declara: “L’addicció al joc és molt complexa, afecta grups de persones molt diverses i intervenen factors psicològics, socials i biològics diferents. Ara amb aquest estudi tenim una eina més, coneixem millor factors genètics que impliquen una major vulnerabilitat, el que ens pot ajudar tant en el diagnòstic com el tractament dels i les pacients“.
De fet, estudis previs ja apuntaven el possible paper dels gens dels factors neurotrófics en l’addicció al joc d’aposta, però aquest nou estudi desvetlla per primera vegada quines són les variacions concretes que fan incrementar el risc.
Les similituds entre l’addicció al joc i l’addicció a substàncies
Els factors neurotròfics no només juguen un paper en les addiccions al joc, en estudis previs també s’ha demostrat la seva implicació en altres trastorns psiquiàtrics com les addiccions a substàncies.
Aquesta no és la primera vegada que es troben punts en comú entre les addiccions a substàncies i les addicions relacionades amb el comportament. Primerament, aquests tipus de trastorns psiquiàtrics involucren les mateixes regions cerebrals. I, també, comparteixen els mecanismes de transmissió de senyals entre neurones en els processos d’impulsivitat, recompensa o presa de decisions.
“Encara avui en dia hi ha discussió sobre si les addiccions comportamentals s’han de classificar com a trastorns del control d’impulsos, o bé, com addiccions pròpiament dites -comenta la Dra. Jiménez-. Les addiccions engloben alteracions de processos psicològics molt diversos, per això cal continuar investigant per conèixer bé l’origen i poder aplicar mesures de prevenció“.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).