Un estudi neurocientífic realitzat al Sónar+D mostra que les cançons que desperten més curiositat es recorden millor i ens predisposen a pagar més per adquirir-les

  • L’estudi, amb la participació del públic del festival Sónar, l’ha realitzat un equip de neurocientífics de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona juntament amb l’artista Alicia Carrera.
  • A través d’un experiment en viu, per primera vegada valoraven la curiositat despertada per una cançó nova i l’impacte que això tenia en la memòria i la presa de decisions de l’audiència.
  • Avui s’han presentat a l’espai SonarÀgora de Sónar+D els resultats d’aquest experiment dut a terme l’octubre de 2021 al mateix festival sota el marc de propostes de l’Ajuntament de L’Hospitalet.
NP18 - Sonar - Imatge2

Avui l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha presentat del Sónar+D els resultats de l’experiment “Being a Curious Music-Mind“, realitzat l’any passat al mateix festival sota el marc de propostes de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Aquest innovador estudi ha permès demostrar que la curiositat que s’experimenta a l’escoltar noves peces musicals pot predir si ens gastarem diners en aquella cançó, l’interès que desperta per conèixer més sobre aquella, així com, si recordarem la cançó amb el pas del temps (impacte en la memòria).

Alicia Carrera, DJ de la sessió de l’experiment; Robert Zatorre, neurocientífic de l’Institut Neurològic de Montreal; i l’equip de neurocientífics de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona liderats per Antoni Rodríguez-Fornells han format part de la taula rodona que ha tingut lloc avui a Sónar+D a la Fira de Barcelona. En ella s’han exposat els resultats del primer experiment naturalista on a través d’una aplicació de telèfon mòbil s’avaluava la curiositat musical que experimentaven 150 persones durant una sessió de música electrònica creada expressament per a l’ocasió.

A part de la correlació entre la curiositat musical i la memòria o la presa de decisions, l’experiment ha pogut determinar que la curiositat i el plaer que experimentem escoltant una cançó són paràmetres altament relacionats que afecten també el grau d’absorció que sentim. “Al sentir aquesta combinació de curiositat i plaer per una cançó és possible que ens resulti més fàcil endinsar-nos en la cançó i deixar-nos portar”, comenta Gemma Cardona, investigadora de l’IDIBELL.

A més, amb l’estudi també s’ha observat que cançons similars no s’avaluen igual, en canvi, persones amb perfils similars sí que emeten avaluacions similars. És a dir, que els factors interns, per exemple, la sensibilitat musical, variables personals, experiència prèvia amb el tipus de gènere musical, gustos musicals, etc, tenen molt més pes al valorar un peça musical que no pas els externs, com l’estructura específica d’una cançó.

La solidesa i coherència d’aquests resultats ens obre les portes a ampliar l’estudi incloent-hi altres estils musicals i altres poblacions que corroborin els nostres resultats -comenta el Dr. Antoni Rodriguez-Fornells, cap del grup de recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL, la UB i membre de l’Institut de Neurociències (UBNeuro)-. Conèixer com el cervell descodifica la música en una experiència agradable i gratificant és una qüestió fascinant que podria ser crucial per entendre com els humans processem estímuls més abstractes, creant sentiments estètics, i com això depèn de la  motivació intrínseca que desenvolupen al llarg de la vida per diferents formes artístiques“.

 

Ciència ciutadana al Sónar+D

Aquest ha estat un clar exemple de ciència ciutadana, on els ciutadans i ciutadanes han tingut un paper actiu en la realització de l’estudi científic. Durant la primera fase de l’experiment, que va tenir lloc al Sónar+D del 2021, els i les participants es van exposar a peces musicals inèdites i van respondre a una sèrie de preguntes a través dels seus mòbils al llarg de la sessió que la DJ Alícia Carreras va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a la Sala Salamandra de L’Hospitalet. Les preguntes d’aquesta primera fase anaven dirigides a valorar la curiositat, plaer i absorció que induïa cada peça musical. A més, s’instava als i les participants a decidir si es gastarien diners en conèixer més sobre aquella cançó.

En una segona fase, l’endemà, les persones participants responien un qüestionari de manera individual. Durant el procés, s’escoltaven una sèrie de peces musicals i els participants havien d’identificar si corresponien a alguna de les peces que havien sonat el dia anterior per tal de valorar-ne la memòria.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top