Els virus oncolítics son virus modificats genèticament per reconèixer i atacar les cèl·lules tumorals. Es tracta d’un tipus d’immunoteràpia innovadora amb un gran recorregut en el tractament contra el càncer. En aquesta línia, s’acaben de publicar els resultats d’un assaig clínic en fase 1 en el qual es demostra la seguretat del virus oncolític VCN-01, i a més, es presenten encoratjadors resultats preliminars de la seva activitat antitumoral.
L’estudi multicèntric liderat pel Dr. Ramón Salazar, cap de grup de recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO), la Universitat de Barcelona, i membre de Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa del Càncer (CIBERONC), demostra que l’administració intravenosa del virus no desencadena efectes adversos importants. Només en alguns casos, els pacients presenten febre o símptomes gripals que acaben revertint.
Tot i els avenços recents, el pronòstic dels pacients amb càncer de pàncrees encara és força pobre, amb una supervivència mitjana inferior a un any. En el present assaig clínic, publicat a la revista Journal of ImmunoTherapy of Cancer s’ha fet una aproximació de l’eficàcia que tindria la combinació del virus oncolític amb la quimioteràpia estàndard per aquests pacients. Els resultats preliminars mostren que el virus és capaç d’arribar fins als tumors primaris i les metàstasis, que és actiu i que incrementa l’activitat del sistema immunitari contra els tumors.
“Les dades obtingudes en aquest assaig clínic mostren la seguretat i el potencial de la immunoteràpia amb el virus VCN-01 –comenta el Dr. Salazar-. Aquestes dades ja han estat revisades i s’espera poder començar un assaig clínic de fase 2 amb el mateix virus la segona meitat del 2022“.
VCN-01: un virus oncolític millorat
La utilització de virus oncolítics en càncers avançats, en els quals ja s’han generat metàstasi, força a realitzar administracions intravenoses que permetin al virus arribar a totes les localitzacions. Aquest tipus d’administració presenta certes limitacions, ja que, per una banda, el filtratge al fetge o la melsa redueix la disponibilitat del virus, i per l’altra, augmenten les possibilitats de generar efectes col·laterals no desitjats.
El virus VCN-01, propietat de l’empresa VCN Biosciences, start-up sorgida de l’IDIBELL, aborda aquestes limitacions a través de dues modificacions genètiques claus. Primerament, expressa una proteïna de superfície que impedeix que el virus quedi retingut al fetge i que el dirigeix cap al tumor. A més, expressa un enzim que degrada la matriu extracel·lular del tumor facilitant la propagació del virus pel tumor i l’acció del sistema immunitari.
Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració de l´Institut Català d´Oncologia, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Universitario 12 de Octubre, el Centro Integral Oncológico Clara Campal, l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebrón (VHIO), Hsopital Ramón i Cajal, Centre Nacional d’Investigació del Cáncer (CNIO), la Universitat Pompeu Fabra.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).