Per posar en relleu el paper decisiu de les dones en el nostre sistema de recerca, i també per apropar a la societat la seva tasca i les seves reivindicacions, l’IDIBELL organitza cada any l’sLHam de científiques, una exitosa iniciativa que enguany va arribar a la seva cinquena edició.
Aquest any l’sLHam va tenir lloc l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la nena a la ciència. Aquest dia va ser proclamat el 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides per aconseguir la igualtat de gènere a través de la participació plena i equitativa de la dona en la ciència.
Amb aquest acte lúdic-festiu, l’IDIBELL dona veu a les científiques de la institució per donar a conèixer els factors que afecten la seva carrera, visibilitzar la seva feina i crear nous referents. Aquest any les sLHameres van ser l’Avelina Tortosa, la Marisa Mena, la Mercè Martí, la Isabel Fabregat, la Susana Jiménez, la Meritxell Rovira, la Carmen Ardanuy i la Mireya Plass, que en una xerrada divulgativa de cinc minuts van explicar la seva carrera en el món científic, els reptes que han anat superant i les motivacions que les han ajudat a fer-ho.
Com es van convertir en científiques
Moltes sLHameres van explicar que la seva passió per la ciència se’ls va despertar des de ben petites. “Jo de petita volia ser metge, no dels metges que curen sinó dels que fan medicaments”, explicava Marisa Mena, investigadora principal de l’IDIBELL. En altres ocasions la bellesa de la ciència s’obria camí per ella mateixa: “Jo de petita vaig al·lucinar com d’una llavor, d’una mongeta, en podia sortir una planta. -comentava Mercè Martí, cap dels serveis cientificotècnics de l’IDIBELL- Quina màgia era aquella?”.
“Jo de petita volia ser metge, no dels metges que curen sinó dels que fan medicaments”, Marisa Mena.
Un cop dins el món de la ciència, aquesta no deixa de sorprendre’t. Meritxell Rovira, cap de grup de l’IDIBELL, explicava que les científiques i els científics són estudiants eterns, mai deixen d’aprendre. “Caminante no hay camino, los y las científicas hacemos camino al andar“, citava Isabel Fabregat, també cap de grup de l’IDIBELL. I és que els i les científiques treballen sobre terreny inexplorat. Són els resultats dels seus experiments els que els marquen el camí a seguir.
“Caminante no hay camino, los y las científicas hacemos camino al andar”, Isabel Fabregat.
Mireya Plass, cap de grup de l’IDIBELL explicava que hi ha vegades que la ciència et porta per camins que mai haguessis pensat. Per exemple, ella es presentava com la bioinformàtica que no volia ser bioinformàtica (i que ara li encanta). O també, la Mireya parlava de com la majoria de vegades la carrera científica no segueix exactament els passos pautats, però que cadascú, amb les seves circumstàncies, acaba arribant al seu destí.
“Hi ha vegades que la ciència et porta per camins que mai haguessis pensat”, Mireya Plass.
Avelina Tortosa, investigadora principal de l’IDIBELL, aconsellava: “En els moments decisius de la vostra vida, pareu, penseu, poseu en una balança i decidiu”.
“En els moments decisius de la vostra vida, pareu, penseu, poseu en una balança i decidiu”, Avelina Tortosa.
Trencant el sostre de vidre
En el món de la ciència i la recerca existeix l’anomenat efecte estisores, pel qual a les etapes inicials de la carrera científica el percentatge de dones és més elevat que el d’homes, mentre que a mesura que anem avançant a posicions de poder aquest percentatge s’inverteix, essent més homes que dones en les posicions de responsabilitat (dades Cerca, dades Generalitat).
Durant l’sLHam, Susana Jiménez, cap de grup de l’IDIBELL, va ensenyar una fotografia de l’edifici central de la Universitat de Barcelona, de la paret on hi pengen els retrats de tots els rectors de la universitat fins ara. “Tots homes“, va comentar la Susana, “però ben segur que aviat hi veurem una dona“, va afegir també.
“De ben segur que aviat hi veurem una dona”, Susana Jiménez.
A l’IDIBELL també existeix l’efecte estisores, segons les últimes dades, el percentatge d’investigadores predoctorals és del 63%, en canvi, el d’investigadores principals és del 54%, i de dones caps de grup, del 37%. I com a institució, tenim l’obligació de treballar per “tancar” les estisores. En aquest sentit, malgrat que encara estem lluny de la igualtat, en els últims anys el percentatge d’investigadores principals i dones cap de grup només ha fet que créixer, i el compromís de l’IDIBELL és que segueixi sent així fins a assolir la igualtat real, tal i com va apuntar Gabriel Capellá, director del IDIBELL, en la seva intervenció a l’sLHam. A més, per tal de crear referents i exemples a seguir, entre els seminaris impartits a l’IDIBELL la majoria de ponents han estat dones.
Durant la seva xerrada a l’sLHam la Meritxell va fer una cita de Mary Wollstoncraft molt encertada: “No volem que les científiques tinguin poder sobre els científics, si no que volem que tinguin poder sobre elles mateixes“.
La Marisa va reconèixer que en alguns moments de la seva carrera havia sentit la síndrome de la impostora, una síndrome que pateixen moltes dones en el món de la ciència i pel qual creuen falsament que no mereixen ser allà. Els estereotips de gènere i la invisibilització de les dones al llarg de la història han creat inseguretats sense fonament en moltes d’elles. L’IDIBELL vol empoderar les seves científiques amb actes com l’sLHam i treballant dia a dia per una ciència equitativa, igualitària i justa.
Vida personal i carrera científica
Un dels principals reptes al qual s’enfronten les dones per poder desenvolupar la seva carrera de manera igualitària a la dels seus companys és la conciliació familiar, en especial quan es decideix ser mare.
“La vida de la científica és molt similar a la vida de qualsevol altra dona, l’única diferència és que nosaltres no podem parar gaire, ja que a vegades pots perdre el tren“, confessava la Meritxell. L’Avelina recordava que quan els seus fills eren petits va descobrir tenir més mans de les que es pensava per poder-ho fer tot.
“La vida de la científica és molt similar a la vida de qualsevol altra dona, l’única diferència és que nosaltres no podem parar gaire, ja que a vegades pots perdre el tren“, Meritxell Rovira.
Però, tal com indicava la Isabel, “la ciència no ens ha de fer renunciar a res“. Tot i que encara s’ha de continuar treballant, la recerca ha evolucionat, i ara és més fàcil que fa un temps combinar vida personal i carrera científica. Carmen Ardanuy, investigadora principal de l’IDIBELL, destacava que en el seu grup moltes dones han estat mares mentre feien la seva tesi i això no els ha suposat un impediment per continuar avançant professionalment.
“En el meu grup moltes dones han estat mares mentre feien la seva tesi i això no els ha suposat un impediment per continuar avançant professionalment”, Carmen Ardanuy.
Els missatges per endur-se a casa
Els temps han canviat i continuen canviant, així que els hem de continuar empenyent fins a aconseguir la participació plena i equitativa de la dona en la ciència. El passat 11 de febrer, les sLHameres van acabar les seves intervencions amb missatges d’ànims per a les noves generacions.
La Mercè els donava tres consells: “No us rendiu; busqueu l’equilibri interior i exterior, entre el que necessiteu i el que se us demana; i recordeu la clau del PPD, prioritzar, posposar i delegar“.
“No us rendiu; busqueu l’equilibri interior i exterior, entre el que necessiteu i el que se us demana; i recordeu la clau del PPD, prioritzar, posposar i delegar“, Mercè Martí.
L’Avelina també va acabar la seva intervenció amb un missatge positiu: “Endavant, lluiteu, que com a dones, vosaltres sou el futur“.
L’sLHam s’organitza amb la col·laboració de l’ajuntament de L’Hospitalet, de l’Auditori Barradas, de l’Escola de Música i Centre de les Arts de L’Hospitalet i de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). La iniciativa té també el suport de Aire Ancient Baths, BioNova Científica, Labclinics, Sarstedt, Tebubio i Ecobétulo, que doten els premis per a les participants.
Podeu veure el vídeo complet d’aquest acte aquí:
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).