Un estudi amb participació del grup de recerca a Sarcomes de l’IDIBELL, i liderat pel grup de Patologia Molecular dels Sarcomes de l’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS) ha descrit que la proteïna G9a estaria associada al desenvolupament de metàstasi al Sarcoma d’Ewing , de manera que la sobreexpressió d’aquesta proteïna indicaria un pronòstic advers dels pacients. G9a és un enzim que modifica els senyals epigenètics de l’ADN, aquells que activen i inactiven la transcripció de gens.
El Sarcoma d’Ewing és un tumor maligne de cèl·lules rodones, fonamentalment pediàtric que és considerat una malaltia rara en la qual les cèl·lules neoplàsiques se situen a l’os o en teixits tous. El 80% dels pacients amb malaltia lliure de metàstasi supera la malaltia amb el tractament estàndard, però en els pacients que desenvolupen metàstasi el percentatge es redueix al 20-30%. Per tant, els esforços en recerca se centren a buscar alternatives terapèutiques que evitin el desenvolupament de metàstasi o puguin incrementar la supervivència dels pacients.
En aquest estudi preclínic, els investigadors proposen una alternativa per disminuir el desenvolupament de metàstasi en aquests pacients utilitzant un fàrmac, anomenat BIX01294, que inhibeix l’activitat de la proteïna G9a. L’estudi ha demostrat la disminució significativa de la proliferació cel·lular i de diversos processos involucrats en el desenvolupament metastàtic in vitro (migració, adhesió, invasió i capacitat clonogènica) després del tractament amb BIX01294. A més, BIX01294 va alentir el creixement del tumor primari i va reduir el desenvolupament de metàstasi en més d’un 40% en dos models de ratolí.
Aquest treball avalaria realitzar futurs assajos clínics en pacients en què BIX01294 podria complementar la teràpia estàndard de pacients amb Sarcoma de Ewing, amb èxit per als que no presenten metàstasi, però que necessita millorar la capacitat d’inhibir aquest factor amb valor pronòstic advers, comenten els investigadors.
En aquest treball també hi han participat l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra, la divisió de càncer de l’Imperial College de Londres i el Centre de Recerca de Biomedicina a la Xarxa (CIBERONC). L’estudi ha estat finançat gràcies a un ajut a grups cooperatius de l’Associació Espanyola Contra el Càncer i a dos projectes finançats per l’Institut de Salut Carlos III (PI17/0464, PI20/0003), així com al projecte de recerca de la Conselleria de Salut de la Junta d’Andalusia (PI-0013-2018).
Text adaptat de l’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS): enllaç
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).