La prevalença de les insuficiències cardíaques (IC) creix de forma sostinguda a les societats occidentals des de fa anys i a hores d’ara s’estima que afecten a un percentatge d’entre l’1% i el 2% de la població. La millora continuada de les eines terapèutiques i els tractaments han propiciat un augment de la supervivència mitjana dels pacients d’IC, que se situa sobre un 60% als 5 anys. Després de rebre l’alta mèdica, la capacitat dels pacients per adoptar hàbits i pràctiques saludables en la seva vida quotidiana, que van des de l’alimentació a l’activitat física, esdevé un component essencial per millorar la seva qualitat de vida i reduir els riscos de l’agreujament de la malaltia.
Un equip d’investigadors i professionals sanitaris de l’IDIBELL i l’HUB ha dut a terme un estudi amb un total de 1.123 persones amb IC amb l’objectiu d’identificar els factors psicosocials associats a una pitjor autocura. S’han avaluat amb detall els paràmetres demogràfics, clínics i socials de cadascun d’aquests pacients. “Això ha permès identificar la manca de recursos de suport social i familiar, com ara els serveis d’un cuidador, i l’aparició de símptomes de depressió com els principals factors de d’abandonament de l’autocura”, tal i com explica Esther Calero, investigadora de l’IDIBELL, infermera del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge i primera autora del treball. El treball s’ha publicat al International Journal of Nursing Studies.
Entre les conclusions de la recerca, destaca la recomanació de complementar l’avaluació clínica del pacient amb una avaluació psicosocial i socieconòmica integral, per tal d’identificar els obstacles potencials per tenir una autocura òptima i així facilitar el disseny d’actuacions específiques per a cada cas, un procés en el qual la infermeria juga un paper decissiu. Per altra banda, el procés d’autocura necessita de l’educació i coneixement voluntari del pacient per al maneig de la IC. En aquest sentit, s’observa que un pitjor seguiment de les mesures d’autocura pot minvar la capacitat del pacient per reconèixer els primers símptomes de possibles descompensacions, el qual pot tenir conseqüències negatives. Una altra de les conclusions de l’estudi és que els nivells més elevats d’autocura en pacients amb IC es registren entre les dones, fet que s’associa amb el paper cuidador tradicionalment exercit per aquestes envers fills, parelles, gent gran o persones amb dependència.
L’estudi s’emmarca en el Programa Territorial d’Atenció Integrada al Pacient amb Insuficiència Cardíaca Comunitària de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS. Aquest programa es basa en el manteniment de la continuïtat assistencial entre l’hospital i l’atenció primària i està coordinat pel Dr. Josep Comín, cap del grup d’investigació en malalties cardiovasculars de l’IDIBELL i cap del Servei de Cardiologia de l’HUB, i Coral Fernández, adjunta a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Sud.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).