El trastorn per afartament es caracteritza per episodis regulars en els quals les persones afectades ingereixen gran quantitat de menjar i experimenten una pèrdua total del control del seu comportament alimentari. Actualment s’estima que un 1,3% de la població pateix aquest tipus de trastorn.

Ara un article de la revista Nature Reviews Disease Primers recull les últimes evidències científiques al voltant del trastorn per afartament, i posa el focus en l’epidemiologia, les estratègies de prevenció, el maneig i la qualitat de vida de les persones afectades. El Dr. Fernando Fernández-Aranda, cap de grup de l’IDIBELL i CIBERobn,  coordinador de la Unitat de Trastorns Alimentaris de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i catedràtic de la Universitat de Barcelona, és un dels co-autors d’aquesta revisió.

Comparat amb altres malalties mentals, la fisiopatologia del trastorn per afartament és complexa i multifactorial, amb implicacions tant biològiques com socials que contribueixen a desregular el comportament alimentari. Els estudis neurològics mostren que les persones afectades presenten afectacions dels circuits neuronals associats a la recompensa, a la inhibició o el control de les emocions, similar a les conductes addictives.

Fins ara, la psicoteràpia, basada en el model cognitiu-conductual, és el tractament més recomanable per a les persones amb trastorn per afartament en una primera instància.

El Dr. Fernández-Aranda apunta: “Hem de continuar treballant per entendre els mecanismes implicats en el trastorn per afartament i així millorar la prevenció i tractament d’aquesta malaltia”. I afegeix: “Aquests esforços haurien d’incloure també el cribratge, la identificació i la implementació d’intervencions basades en l’evidència científica en la pràctica clínica”.

Criteris pel diagnòstic del trastorn per afartament

El trastorn per afartament acaba de ser incorporat en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, manual de referència en l’àmbit psiquiàtric, que descriu que els episodis de crisis han de complir com a mínim tres de les següents característiques per ser reconegut com a trastorn: menjar més ràpidament del normal, acabar amb una sensació incòmoda d’afartament, menjar tot i no tenir gana, realitzar els episodis d’amagat, i tenir sentiments negatius per la gran ingesta alimentaria.

Al contrari de la bulímia nerviosa, les persones afectades per trastorn de l’afartament no compensen les grans ingestes de menjar amb mètodes purgatius, com el vòmit. A més, en aquest trastorn els i les pacients no presenten alteracions sobre la percepció de la imatge del propi cos. De fet, alguns estudis postulen que és el trastorn alimentari que presenta més similituds amb les conductes addictives i, en aquest sentit, s’està explorant la validesa del constructe de l’addicció al menjar, al menys en alguns casos.

L’associació de l’obesitat i el trastorn per afartament

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha identificat l’obesitat com un dels principals problemes de salut global. Això accentua la importància clínica d’aquest trastorn alimentari, ja que sovint es troba associat a l’obesitat.

No obstant això, “Hem de tenir present que, tot i la forta associació, la pèrdua de pes com a tractament del trastorn per afartament resulta controvertida, com a mínim en una primera fase.-comenta el Dr. Fernández-Aranda– Tanmateix, es recomana prioritzar teràpies basades en el comportament, així com en els aspectes cognitius  i emocionals associats, amb l’objectiu principal de reduir o eliminar els episodis d’afartament”.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).