Entre el 80 i el 90% de la població adulta sexualment activa ha entrat en contacte amb el virus del papil·loma humà (VPH), la infecció de transmissió sexual més freqüent que existeix. En la gran majoria d’ocasions la infecció es resolt espontàniament gràcies a l’acció del sistema immunitari. Però, hi ha casos en què la infecció persisteix i pot causar lesions preconceroses i finalment càncer de coll uterí. També el VPH es responsable de les berrugues genitals.
Actualment, es considera que amb les eines de prevenció que tenim el càncer de coll uterí causat pel VPH és un càncer que es podria eliminar. El 17 de novembre del 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va llançar la Campanya per l’Eliminació d’aquest Càncer. Per aconseguir-ho s’haurien d’assolir 3 objectius: vacunar almenys el 90% de les nenes abans dels quinze anys, com a mínim un 70% de les dones realitzin el cribratge almenys dos cops a la seva vida, i que el 90% de les dones diagnosticades amb lesions precanceroses i càncer de coll uterí puguin accedir a un tractament eficaç.
El 2018 es va establir el 4 de març com a Dia Internacional per a la Sensibilització del VPH. La commemoració d’aquest dia forma part del compromís de la Societat Internacional del Virus del Papil·loma d’augmentar la comprensió mundial sobre el virus i com ens afecta. Aquest any l’efemèride té com a lema: “Una preocupació menys“. L’objectiu és capacitar les persones amb la informació necessària per prendre decisions informades sobre la seva salut.
Una vacuna eficaç contra el càncer
Les vacunes del VPH protegeixen contra els tipus del virus VPH que poden causar càncer i també contra els que poden causar berrugues anogenitals. Els assajos clínics d’aquestes vacunes porten molts anys demostrant la seva seguretat i eficàcia evitant la infecció, persistència del virus i lesions precanceroses. “A més, ara es comencen a tenir les primeres dades a nivell poblacional que indiquen de la seva alta eficàcia en la prevenció de càncer invasor, ja ha passat 15 anys des de que es va començar a vacunar, temps suficient per poder completar la història natural de la infecció al càncer i veure que les vacunes eviten les lesions precancersoses com a pas següent al càncer invasor”, indica la Dra. Laia Alemany, cap del grup de recerca en infeccions i càncer de l’IDIBELL i de l’ICO.
Fins ara, i seguint la campanya de l’OMS per l’eliminació del càncer de coll d’úter, s’ha incorporat la vacuna del VPH en el pla de vacunació de la meitat dels països. La Dra. Alemany comenta: “Això, representa una vacunació a escala mundial del 15% de les nenes menors de quinze anys, però hem de tenir en compte que en països amb gran pes poblacional com l’Índia o la Xina la vacuna encara està pendent d’implementació”. Pel que fa a Catalunya, les taxes de vacunació són molt bones i ja han arribat a cobrir el 80% de les nenes.
La recomanació pel que fa al nombre de dosis també ha anat canviat a mesura que s’han tingut més dades. Així com en un inici la recomanació eren tres dosis a l’edat de 11-12 anys, ara ja s’ha establert que dues són suficients per aconseguir la immunitat. Fins i tot, ja s’està estudiant de reduir-ho a una sola dosi, estratègia que acaben d’aprovar al Regne Unit, i que podria afavorir la implantació de la vacuna a tot el món.
Millores en el cribratge
Fins ara el cribratge regular es feia a través de citologies que inspeccionaven la possible presència de lesions precanceroses degudes a la infecció per VPH. A Catalunya es recomana que el cribratge s’iniciï als 25 anys d’edat i es vagi fent periòdicament fins els 65 anys.
“Ara estan emergent proves moleculars, que detecten directament el material genètic del virus i que són molt més sensibles, el que permet diagnosticar més lesions i espaiar molt més els cribratges -afegeix la Dra. Alemany-, a més, aquest tipus de proves permeten identificar el tipus de VPH, i així poder actuar en conseqüència si es tracta d’un VPH amb alt risc oncogènic”.
El grup de recerca en infeccions i càncer de l’IDIBELL i de l’ICO està fent una prova pilot amb un dispositiu d’automostra que permet recollir la mostra per a les proves moleculars a casa, i així evitar desplaçaments. Per ara s’està valorant l’acceptació de la població a aquest nou dispositiu.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).