Els microRNAs són molècules capaces de regular l’expressió de múltiples gens implicats en el desenvolupament de diferents malalties. Un d’aquests miRNA, concretament miR-125b, podria jugar un paper clau en la progressió de l’arteriosclerosi, tot bloquejant l’expressió d’un gen que regula la capacitat de les lipoproteïnes HDL per capturar i transportar fins al fetge el colesterol acumulat als macròfags i les cèl·lules musculars llises vasculars de la paret de les artèries, accelerant així la formació de la placa d’ateroma. Aquesta és la conclusió principal d’un nou estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de l’Hospital Universitari Bellvitge, del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) i de l’Institut de Recerca i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau) que publica la revista Biomedicine & Pharmacotherapy.
Les malalties cardiovasculars constitueixen una de les causes més importants de discapacitat i mort prematura arreu del món. El principal problema subjacent en moltes d’elles és l’aterosclerosi, una afecció caracteritzada per una acumulació de lípids i una resposta inflamatòria a les artèries, que deriva en la formació de la placa d’ateroma. Amb el temps, aquesta placa acaba per reduir la capacitat del vas sanguini i, a més, es pot trencar i desprendre, provocant un esdeveniment trombòtic.
La pèrdua de funció de les HDL per eliminar el colesterol, clau
L’acumulació de cèl·lules escumoses a la paret dels vasos sanguinis constitueix un component significatiu de les lesions inicials de l’aterosclerosi. Aquestes cèl·lules escumoses, que van formant una mena de veta greixosa a la paret dels vasos sanguinis, poden derivar-se de macròfags o de cèl·lules musculars llises de la paret arterial, les quals han anat acumulant lípids de manera patològica.
“La pèrdua de la capacitat de les partícules de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) d’estimular la sortida de colesterol d’aquestes cèl·lules i transportar-lo al fetge per ser eliminat a través de l’intestí, procés anomenat transport revers de colesterol, és un mecanisme clau per a l’avenç de la malaltia”, expliquen dos dels coordinadors de l’estudi, Joan Carles Escolà-Gil i Noemí Rotllan, investigadors del CIBERDEM i de l’IIB Sant Pau. Per això, aquest nou treball intenta dilucidar els mecanismes patològics implicats en la pèrdua d’aquesta funció de les HDL.
L’estudi posa el focus en un microRNA específic, miR-125b, el qual apunten com a responsable principal: “El nostre treball demostra que miR-125b s’expressa en aortes humanes de pacients amb malaltia coronària, concretament en macròfags i cèl·lules musculars llises vasculars, on pot promoure el desenvolupament d’arteriosclerosi”, apunta Miguel Hueso, investigador de l’IDIBELL i de l’Hospital Universitari de Bellvitge que també ha liderat aquest treball.
Per aclarir el paper d’aquest miRNA, es va fer un estudi bioinformàtic per identificar possibles gens diana del miR-125b relacionats amb el metabolisme del colesterol en cèl·lules de la paret arterial. D’aquesta manera, van descobrir la interacció del miR-125b amb el gen del receptor SR-BI, i la seva capacitat per bloquejar-ne l’expressió gènica. “La investigació ha demostrat per primera vegada que miR-125b regula negativament l´expressió del receptor SR-BI en macròfags i cèl·lules musculars llises de la paret arterial i la seva capacitat per extreure colesterol d´aquestes cèl·lules vasculars i transferir-lo a les HDL”, apunten.
A més, van trobar que l’expressió de miR-125b en macròfags i cèl·lules vasculars va reduir l’expressió del receptor tant a nivell d’RNA missatger com de proteïna. “Aquesta disminució estava associada a una reducció de la capacitat de les HDL per extreure colesterol dels macròfags i transportar-lo al fetge perquè sigui eliminat a través de l’intestí”, afirmen.
Diana terapèutica
“L’estudi podria obrir la via a noves estratègies terapèutiques basades en la utilització d’inhibidors de miR-125b per prevenir o frenar el desenvolupament de la placa ateroscleròtica, tot i que encara calen més experiments amb aquest tipus de molècules per a la seva possible aplicació en aquest camp”, conclouen els autors principals de la investigació, Miguel Hueso i Noemi Rotllan.