Durant la pandèmia, es van impulsar diversos canvis organitzatius a l’Hospital Universitari de Bellvitge: les unitats de crítics de Medicina Intensiva i les unitats de crítics d’Anestesiologia–Reanimació d’Urgències (REA) i Reanimació Quirúrgica (RPQ) es van traslladar a l’àrea dels quiròfans de Cirurgia Major Ambulatòria, i es van reduir els llits de crítics disponibles per a pacients quirúrgics de manera significativa. Altres mesures van ser el cribratge preoperatori de SARS-CoV-2 i l’habilitació d’espais de la zona de quiròfans clarament diferenciats: quiròfan Covid (es va utilitzar un quiròfan específic de Covid per als pacients de cirurgia d’emergència amb una RT-PCR positiva), quiròfan lliure de Covid, i àrea de crítics lliure de Covid.
Es van utilitzar diferents vies d’entrada i sortida per a l’àrea de quiròfan i per a l’àrea de crítics lliure de Covid, a fi de garantir que l’àrea del quiròfan fos segura per a la cirurgia i la gestió postoperatòria i crítica. També es va implantar un protocol de maneig de les vies respiratòries i l’ús d’equips de protecció individual, obligatoris per a tot el personal implicat en quiròfans i en les unitats crítiques situades a l’àrea quirúrgica.
Investigadors del grup de recerca en fisiopatologia perioperatòria i dolor de l’IDIBELL i l’HUB han portat a terme un estudi sobre l’atenció assistencial a l’àrea quirúrgica durant el primer pic de la pandèmia per SARS-CoV-2. Els resultats mostren que en el període prepandèmic, del 13 de gener al 29 de febrer de 2020 es van operar 1.649 pacients amb ingrés hospitalari. En el període Covid-19, de l’11 de març al 15 de maig de 2020 es van operar a l’àrea quirúrgica 763 pacients amb ingrés hospitalari.
El percentatge de pacients amb complicacions de grau III a V segons la classificació de Clavien-Dindo va ser la variable utilitzada a l’estudi per determinar la no inferioritat del període Covid respecte al període prepandèmia. A partir de les mostres dels dos períodes, es va fer una selecció de pacients en base al risc preoperatori segons l’ICD-10, considerant els graus 3-4 de severitat preoperatòria, en funció dels antecedents dels pacients i de la complexitat de la cirurgia.
No hi va haver diferències en la mortalitat ni en les complicacions de graus III-V Clavien-Dindo. L’admissió a la Unitat de Crítics d’Anestesiologia va ser del 64% en el període Pre-Covid-19 i del 44% en el període Covid-19, un fet que representa una reducció significativa. Les readmissions a la Unitat de Crítics en el curs del postoperatori no van presentar diferències significatives: van ser del 5,1% en el període Pre-Covid i del 4,4% en el període Covid.
La reducció de llits d’atenció crítica quirúrgica durant el període de pandèmia va limitar clarament el nombre de procediments quirúrgics importants electius realitzats, mantenint el mateix nombre de procediments d’emergència. No obstant això, l’ingrés tardà a l’UCI d’Anestesiologia va ser similar en ambdós períodes.
Segons els investigadors, encara que es reduís el nombre de llits crítics, la racionalització de l’ús dels llits disponibles a les diverses UCIs hauria de minimitzar la necessitat de suspendre la cirurgia electiva i no hauria de ser una limitació per programar més pacients quirúrgics.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).