A Espanya hi ha més de 3 milions de persones amb malalties rares, sent un problema sociosanitari de primera magnitud. L’adrenoleucodistròfia (X-ALD) n’és una i està caracteritzada per una pèrdua de mielina al cervell i la medul·la espinal, una substància vital per a la conducció dels impulsos elèctrics entre les neurones.
El Grup de Malalties Neurometabòliques de l’IDIBELL, liderat per la professora ICREA Aurora Pujol, metge genetista també cap de grup del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), té previst iniciar a principis de 2022 un nou assaig clínic amb l’antiinflamatori dimetilfumarat amb pacients homes amb adrenomieloneuropatia, la forma adulta de la X-ALD, i dones portadores simptomàtiques, d’entre 18 i 65 anys.
Aquest estudi, en què també participa el Dr. Carlos Casasnovas, coordinador de Malalties Musculars Rares CSUR de l’Hospital Universitari de Bellvitge, es realitzarà gràcies al finançament obtingut en la convocatòria per a investigació clínica independent de l’Institut de Salut Carlos III. Es tracta d´un assaig multicèntric amb la participació del ja esmentat Hospital Universitari de Bellvitge, el Dr Adolfo López de Munain de l´Hospital Universitari de Donostia i la Dra Montserrat Morales de l´Hospital Universitari 12 d´Octubre de Madrid.
Sobre l’adrenoleucodistròfia
La X-ALD és un trastorn neurometabòlic que tenen un de cada 17.000 habitants la causa dels quals és genètica, i està causada per la pèrdua de funció de la proteïna ABCD1. Afecta sobretot els homes, encara que algunes dones portadores poden tenir formes més lleus de la malaltia. Aquesta afecció ocasiona l’acumulació d’un tipus d’àcids grassos saturats, especialment al sistema nerviós i a les glàndules suprarenals, amb destrucció de la beina de mielina, l’embolcall dels axons que permet el flux correcte d’informació nerviosa.
Així mateix, hi ha diferents variants d’aquesta malaltia amb diferents graus de severitat. La més greu, la X-ALD cerebral infantil, afecta només nens i està associada amb trastorns del comportament com la manca d’atenció o la hiperactivitat. La malaltia, que és degenerativa, destrueix la mielina cerebral en un procés inflamatori agut que acaba amb la vida dels nens entre els cinc i els deu anys. En la segona forma, l’adrenomieloneuropatia, els símptomes apareixen entre els vint i els quaranta, i els pacients presenten rigidesa i espasticitat a les cames, progressa lentament i acaba afectant la seva capacitat per caminar.
Una malaltia sense tractament
En les formes cerebrals, només són eficaços el trasplantament de medul·la òssia, associats a una alta mortalitat i problemes clínics, i únicament recomanat en nens gairebé asimptomàtics, i la teràpia gènica, en una finestra terapèutica estreta que deixa sense tractament la majoria dels pacients. Tampoc no hi ha tractament per a la forma majoritària, l’adrenomieloneuropatia de l’adult. Per aquest motiu, existeix la necessitat de desenvolupar nous estudis que condueixin l’aprovació de noves estratègies terapèutiques.
En aquest sentit, els darrers anys, l’equip de científics liderat per la Dra. Pujol ha realitzat estudis d’anàlisi de dades massives (multiòmiques) en mostres del model de ratolí de la malaltia i de pacients, i ha identificat diverses vies metabòliques implicades en l’origen i l’evolució de la malaltia. En concret, recentment van publicar que hi ha una inhibició de la via NRF-2 a X-ALD i que l’administració oral d’un activador d’aquesta via, el dimetilfumarat, evitava la neurodegeneració al model de ratolí.
El dimetilfumarat és un tractament de primera elecció per a l’esclerosi múltiple, i amb aquests resultats preclínics, es va obtenir la designació de medicament orfe per a X-ALD, pas preliminar perquè ara s’aprovin assajos clínics amb aquesta molècula en aquests pacients.
Col·laboració amb ELA-Espanya
Per dur a terme aquest projecte l’equip d’investigadors compta amb la col·laboració de l’Associació Espanyola contra les Leucodistròfies (ELA-Espanya), que ajudarà a reclutar persones potencialment interessades en la participació d’aquest assaig.
Des de la seva creació el 2001, ELA-Espanya ha treballat per promoure la investigació i ajudar les famílies a afrontar la malaltia. L’associació està altament integrada a l’ecosistema espanyol i europeu de les malalties rares; informen els pacients i les seves famílies sobre la malaltia i els resultats de les investigacions actuals, promovent reunions anuals de científics, clínics i famílies.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).