Un estudi dissenyat i liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL ha demostrat la major idoneïtat d’un nou tipus de stent per tractar la malaltia coronària (infart i angina de pit) en persones diabètiques.
Els resultats van ser presentats el 5 de novembre pel Dr. Rafael Romaguera, del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i el grup de recerca en Malalties Cardiovasculars de l’IDIBELL, durant el congrés Transcatheter Cardiovascular Therapeutics (TCT) 2021. Simultàniament a la presentació, l’estudi s’ha publicat a European Heart Journal, la revista cardiovascular amb més factor d’impacte a nivell mundial.
Al món hi ha 500 milions de persones que pateixen diabetis. Aquesta malaltia representa un factor de risc cardiovascular rellevant, ja que fa que la glucosa s’acumuli a la sang i danyi progressivament els vasos sanguinis, accelerant l’arterioesclerosi. Quan cal tractar les persones amb diabetis d’un problema coronari amb cateterisme i col·locació de stent, els resultats són clarament pitjors que els que s’obtenen en població no diabètica.
Segons explica el Dr. Romaguera, “els resultats dels stents farmacoactius que s’havien desenvolupat fins ara eren molt bons en pacients no diabètics però clarament millorables en pacients diabètics; per aquest motiu, era important provar nous dispositius i estratègies en aquest grup de pacients d’alt risc”.
L’any 2017, un primer estudi d’investigadors de Bellvitge basat en el control angiogràfic (estudi RESERVOIR), ja va posar en relleu l’eficàcia d’un nou stent que allibera una combinació de fàrmacs anomenada amphilimus, i, a diferència d’altres, ho fa sense acompanyar-lo d’un polímer (element que ajuda a dosificar el fàrmac però que, alhora, podria causar reaccions inflamatòries). Per confirmar aquests resultats prometedors, es va dissenyar l’actual investigació (estudi SUGAR) de seguiment dels resultats clínics a llarg termini del nou dispositiu.
Realitzat amb el suport de la Societat Espanyola de Cardiologia, l’estudi SUGAR va randomitzar un total de 1.175 pacients de 23 hospitals espanyols. A un grup de pacients se’ls va implantar el nou stent alliberador d’amphilimus, i, a la resta, un stent farmacoactiu d’ús habitual que allibera el fàrmac zotarolimus i un polímer.
Al cap d’un any de seguiment, s’ha comprovat que els pacients que han estat tractats amb el nou stent han tingut un 35% menys de problemes greus (mortalitat, nou infart, o nou episodi d’estrenyiment arterial a la zona tractada amb l’stent).
Romaguera destaca que aquests resultats representen “la primera millora que apareix en més de deu anys en el tractament amb cateterisme coronari dels pacients diabètics”. Així mateix, considera que són resultats prou consistents com per implicar efectes immediats en la pràctica clínica, de manera que aquest nou dispositiu hauria de passar a ser considerat com l’stent de referència per al tractament dels pacients diabètics.