El símptoma més conegut de l’epilèpsia són les crisis, més o menys recurrents, que poden anar acompanyades o no de convulsions. En el cas de l’epilèpsia del lòbul temporal, aquestes episodis venen causats per un increment excessiu de descàrregues nervioses en una zona determinada del lòbul temporal del cervell. La principal forma de tractament de l’epilèpsia és la medicació, que normalment permet assolir el control dels brots i seguir una vida normal, però a vegades aquesta mesura no és efectiva i cal recórrer a la neurocirurgia, que resecciona o desconnecta la zona problemàtica de la resta del cervell. Això permet curar l’epilèpsia o almenys reduir la freqüència dels brots, però aproximadament la meitat dels pacients segueixen patint crisis a llarg termini.
En general és molt difícil predir el resultat i l’evolució del pacient després d’una cirurgia, ja que l’epilèpsia és una malaltia molt variable. Per això, abans de procedir amb aquesta intervenció, s’ha de fer una avaluació personalitzada relativament complicada. En aquesta línia, s’han anat descobrint eines de neuroimatge que poden ajudar a fer aquesta avaluació, entre elles és la ressonància magnètica funcional en repòs, que mesura l’activitat neuronal.
El grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL, l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Universitat de Barcelona, en un estudi liderat per la Dra. Estela Càmara i el Dr. Jacint Sala, ha utilitzat aquesta eina de ressonància magnètica funcional per identificar quins pacients es podrien beneficiar més de la neurocirurgia i proporcionar un pronòstic més fiable des d’abans de la intervenció. Els resultats han estat publicats a la revista BMC Neurology i mostren que els pacients que presenten una major connectivitat neuronal en la zona més afectada del cervell tenen un millor pronòstic per després de la resecció. Els participants de l’estudi han estat en seguiment més de 6 anys després de la intervenció, cosa que ha permès confirmar quins realment han deixat de tenir crisis epilèptiques i, per tant, s’han curat.
“Aquests resultats són una gran aportació per la medicina personalitzada en termes d’avaluació pre-quirúrgica de persones amb epilèpsia”, afirma la Dra Càmara, “però tot i ser bastant prometedors, encara necessiten ser ampliats a mostres més grans per tal d’incloure’ls a la pràctica clínica amb seguretat”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).