El trasplantament de fetge és l’únic tractament curatiu per a la insuficiència hepàtica aguda i la malaltia hepàtica terminal. Atès que la seva principal limitació és l’escassetat d’òrgans disponibles, en les últimes dècades s’ha fet un esforç important per ampliar els criteris per a l’ús d’òrgans, incloent-hi aquells procedents de donants d’edat avançada o de defuncions per mort cardíaca.
A més, també s’han posat en marxa estratègies destinades a millorar la qualitat d’aquests òrgans i a reduir el risc de mal funcionament després del trasplantament. No obstant això, a mesura que l’esperança de vida i la prevalença de l’obesitat i la malaltia de fetge gras no alcohòlic (HGNA) han augmentat ràpidament en la població general, també s’ha incrementat la incidència de donants amb fetges esteatòsics. La relació entre aquest tipus de donants i els resultats del trasplantament hepàtic s’ha associat amb una major taxa de disfunció primerenca de l’òrgan.
En l’estudi, liderat pel laboratori de Liver Disease de la Dra. Malu Martínez Chantar (CIC bioGUNE i CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), i que ha comptat amb la col·laboració del grup de l’IDIBELL liderat per la Dra. Isabel Fabregat, s’ha caracteritzat els efectes del silenciament de la proteïna MCJ en models preclínics d’isquèmia i reperfusió i regeneració hepàtica. El treball s’ha centrat en animals compromesos metabòlicament, amb fetge gras i envelliment, tal com passa avui dia a la clínica de trasplantament hepàtic.
En general, el silenciament específic de MCJ a l’hepatòcit augmenta la producció d’ATP i, per tant, evita el característic esgotament mitocondrial. D’aquesta manera, es millora el deteriorament de la regeneració i es redueix la susceptibilitat a la isquèmia dels òrgans “marginals” (fetges esteatòsics o procedents de donants de edats molt avançades), fent-los aptes per a la cirurgia hepàtica i el trasplantament de fetge.
“Aquesta molècula obre una finestra terapèutica per al seu ús en el trasplantament hepàtic“, comenta Naroa Goikoetxea-Usandizaga, investigadora de laboratori Liver Disease en CIC bioGUNE i primer signant d’aquest treball.
En aquest article hi ha participat la Dra. Marta Varela, i s’ha realitzat en col·laboració amb el Dr. Jon Mabe (Teknik), Dr. Jordi Gràcia (IDIBAPS), Dr. Óscar Lorenzo (Fundació Jiménez Díaz-Universitat Autònoma de Madrid), Dra. Paloma Martín-Sanz (Institut d’Investigacions Biomèdiques-IIB), Alberto Sols (CSIC-UAM) Dr. Nicola GA Abrescia (CIC bioGUNE), Dra. Guadalupe Sabio (Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars-CNIC), Dra. Mercedes Racó (University of Vermont), Dr. Juan Anguita (CIC bioGUNE), Dr. Eduardo Miñambres (Marquès de Valdecilla University Hospital-IDIVAL), Dr. César Martín (Universitat del País Pasco-UPV / EHU), Dra. Marina Berenguer (Hospital Universitari i Politècnic La Fe), Dra. Marta Casado (Institut de Biomedicina de València, IBV-CSIC), Dra. Carmen Peralta (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer-IDIBAPS) i altres investigadors nacionals i internacionals d’aquestes institucions.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).