La dieta Mediterrània no només té efectes beneficiosos en la salut cardiovascular de les persones que la segueixen, sinó que també els hi pot permetre millorar la seva memòria i prevenir o retardar els efectes del deteriorament cognitiu associat a l’envelliment. Això sí, aquests efectes beneficiosos no arriben a tothom per igual, el que porta a plantejar canvis en el tipus d’intervencions basades en recomanacions dietètiques per adaptar-los a les característiques de cada persona. Aquests són els principals resultats d’un estudi publicat a Clinical Nutrition, que han liderat investigadors del grup de Psiquiatria i salut mental de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigadors del l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar), tots ells del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN). En el treball també han participat la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de València i la Universitat de Navarra.
L’estudi ha seguit durant tres anys a un grup de 487 voluntaris i voluntàries, repartits gairebé a parts iguals entre homes i dones i amb una edat mitjana de 65 anys. Tots eren participants en l’assaig PREDIMED-PLUS (PREvenciónDIetaMEDiterranea Plus), un estudi multicèntric on participen 23 centres investigadors de l’Estat que analitza l’efecte de la dieta Mediterrània tradicional amb restricció d’energia, promoció d’activitat física i intervenció conductual, en la pèrdua de pes i la prevenció de la malaltia cardiovascular. A l’inici de l’estudi, els participants presentaven sobrepès o obesitat i, com a mínim, tres criteris de síndrome metabòlica, la qual inclou hipertensió, hiperglucèmia, excés de greix a la cintura, nivells baixos de colesterol HDL i nivells elevats de triglicèrids. La síndrome metabòlica és molt freqüent, es presenta en aproximadament 1 de cada quatre adults al món, i implica un major risc de patir malalties del cor, accidents cerebrovasculars, diabetis tipus 2 i deteriorament cognitiu.
Millorar l’adherència a la dieta, millora la memòria
Els investigadors van analitzar, a través de tests neuropsicològics, l’estat cognitiu dels voluntaris a l’inici de l’estudi i al cap d’un i de tres anys. Es va establir el seu rendiment en memòria i en altres funcions cognitives, incloent-hi la capacitat de prendre decisions, raonar, parar atenció, planificar o ignorar certs impulsos.
Segons estudis anteriors, en un període de tres anys, les persones amb síndrome metabòlica que no segueixen cap mena d’intervenció, haurien presentat una disminució de gairebé 0,40 punts en la seva cognició global i de 0,10 punts en la seva memòria. Per contra, amb les recomanacions de l’estudi, van registrar millores de més de 0,60 punts en cognició global i de prop de 0,90 a la memòria. Les unitats de mesura de la cognició són estandarditzades per poder comparar tests neuropsicològics que estan a diferents escales.
En el conjunt dels pacients, els resultats indiquen una relació directa entre l’adherència a la dieta Mediterrània i la millora cognitiva. L’adherència a la dieta Mediterrània hipocalòrica es mesura amb un qüestionari de 17 ítems que explora el consum d’oli d’oliva verge extra i el nombre de racions de verdura i peces de fruita que es consumeixen al dia, entre altres. Puntuacions per sobre els 11 punts es consideren una alta adherència a la dieta Mediterrània. Així, per cada punt de millora de l’adherència a aquest tipus d’alimentació, la memòria va millorar en 0,13 punts. Aquesta millora es pot deure, segons els investigadors, a la pèrdua de pes i a l’increment de l’activitat física, que també s’associa a una millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, el Dr. Rafael de la Torre, un dels investigadors principals de l’estudi, apunta que aquest fet “és important, atès que els canvis cognitius poden no ser perceptibles per a les persones, però poden ser més rellevants si es combinen amb millores en la seva qualitat de vida”.
Per la seva banda, el Dr. Fernando Fernández-Aranda, líder del projecte des de l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge, indica que “gràcies a aquest estudi hem pogut definir avantatges de la dieta Mediterrània més enllà de la pèrdua de pes com la memòria verbal o l’atenció, que se’n veuen clarament beneficiades”.
No tothom se’n beneficia per igual
“Més adherència a la dieta Mediterrània implica una millora més gran en cognició”, explica Natàlia Soldevila-Domènech, primera signant del treball. Però els beneficis no són iguals per a tothom. Les dones, les persones de més edat, les que tenen un menor nivell educatiu i aquelles amb diabetis tipus 2 són els col·lectius que obtenen menys beneficis de seguir la dieta Mediterrània. En referència a aquest fet, la investigadora apunta que “malgrat que veiem que les dones tenen una millora de cognició inferior a la dels homes, aquestes millores cognitives es van donar al conjunt de les i els participants. Tothom es beneficia de seguir la dieta Mediterrània, però en més o menys grau”.
A la vegada, els voluntaris i voluntàries amb un rendiment cognitiu més baix a l’inici de l’estudi en memòria i d’altres funcions cognitives, són els que tenen menys adherència a la dieta Mediterrània i els que tenen menys probabilitat d’assolir una reducció significativa de pes. Concretament, les persones que a l’inici de l’estudi presentaven millor memòria auditiva, més capacitat de planificació i presa de decisions, menys temps de reacció i menor impulsivitat, tenien entre un 20% i un 50% més de probabilitats d’aconseguir l’objectiu de l’estudi de perdre un 8% de pes en tres anys. Segons els investigadors, això s’explica perquè la majoria de les persones amb aquestes capacitats cognitives van aconseguir una alta adherència a la dieta Mediterrània hipocalòrica que es va traduir en pèrdues de pes clínicament rellevants.
Per aquests motius, els autors apunten que els resultats obtinguts han de permetre identificar els col·lectius amb més dificultats per beneficiar-se d’aquestes intervencions d’estil de vida, per personalitzar les mesures i facilitar així que adoptin les pautes de vida saludable proposades, aconseguint afavorir a la vegada la prevenció del deteriorament cognitiu.
L’estudi ha estat finançat per agències d’investigació nacionals, incloent-hi l’Instituto de Salud Carlos III i la Generalitat de Catalunya, així com per fons europeus (projecte Eat2BeNice).
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).