Un estudi liderat per la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar (UFIP) del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i el grup de recerca en Pneumologia de l’IDIBELL, en estreta col·laboració amb el Programa de Trasplantament Pulmonar del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i amb el Servei de Telomeropaties de l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols i la Divisió de Genòmica de l’Instituto Tecnológico y de Energías Renovables (ITER), ha determinat que el trasplantament de pulmó també millora la supervivència i la qualitat de vida d’aquells pacients de fibrosi pulmonar progressiva que presenten telòmers curts. L’estudi s’ha publicat al darrer número de la prestigiosa revista científica Frontiers in Medicine.
En la fibrosi pulmonar, determinades cèl·lules dels teixits dels pulmons perden la capacitat de regenerar-se i reparar. Se sap que, en alguns casos, aquesta incapacitat de regenerar-se prové en part de mutacions que fan que els telòmers –seqüències d’ADN situades a l’extrem dels cromosomes– siguin críticament curts o disfuncionals.
En moltes ocasions els pacients amb fibrosi pulmonar amb disfunció telomèrica empitjoren malgrat el tractament, pel que requereixen trasplantament de pulmó com a la única alternativa eficaç per millorar la seva supervivència. Tanmateix, en els darrers anys alguns estudis han suggerit que el trasplantament de pulmó té una mala evolució en pacients amb disfunció als telòmers, i alguns centres trasplantadors d’altres països havien plantejat aquesta disfunció com a contraindicació relativa.
Per primera vegada, aquest estudi ha fet un seguiment prospectiu detallat de la mortalitat, la morbilitat i la qualitat de vida d’aquests malalts trasplantats, comparant els resultats dels que patien disfunció telomèrica amb els dels que no la patien. A més, l’estudi identifica que fins la meitat de pacients amb fibrosi pulmonar que requereixen trasplantament presenta telòmers curts i mutacions telomèriques.
El treball s’ha realitzat amb pacients de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar de l’Hospital Universitari de Bellvitge que havien estat testats per telòmers al diagnòstic i que van requerir un trasplantament de pulmó a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron entre el juny de 2013 i l’octubre de 2018.
Els resultats dels estudis i el seguiment han indicat que la supervivència a l’any després del trasplantament va ser superior al 80% independentment de la disfunció dels telòmers, i que hi va haver una notable millora en la qualitat de vida tant en un grup com en l’altre.
Sí que es van detectar diferències en la morbiditat, ja que els pacients amb telòmers curts van necessitar més sovint circulació extracorpòria, van patir més complicacions hematològiques precoces, i van tenir més estades a l’UCI i ingressos hospitalaris de llarga durada, però són complicacions previsibles i tractables.
Els centres participants a l’estudi han estat l’Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Instituto de Investigación Biomédica CSIC/UAM–IdIPAZ de Madrid, l’Instituto Tecnológico y de Energías Renovables de Santa Cruz de Tenerife. Els quatre grups de recerca participants formen part de la xarxa nacional de recerca CIBER (CIBERES; Dra. M. Molina-IDIBELL, Dr. A. Roman-HUVH, Dr. C. Flores-ITER, i CIBERES; Dra. R. Perona-IIB CSIC/UAM-IdIPAZ).
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).