L’IDIBELL ha participat en una investigació internacional que apunta nous defectes genètics i immunològics com a causa d’una COVID-19 greu o crítica. L’estudi, liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l’Hospital Necker-Enfants Malades de Paris, també ha comptat amb la participació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i ha resultat en dues publicacions a la revista Science Immunology. Les dues recerques se centren el paper del gen TLR7 i els autoanticossos contra els interferons de tipus I.

 

 

Mutacions en el gen TLR7 i el risc de COVID-19 greu en gent jove

 

El primer dels estudis estableix que els pacients amb mutacions o deficiències en el gen TLR7 tenen més possibilitats de patir COVID-19 greu o crític, a qualsevol edat. El TLR7 és un gen del sistema immunitari que contribueix a la producció dels interferons de tipus I (IFN-I), que són claus per bastir una resposta immunitària essencial contra el SARS-CoV-2. D’aquesta manera, l’existència de defectes en el TLR7 suposa un factor de mal pronòstic de presentar un diagnòstic greu. “Hem vist que aquests errors genètics apareixen sobretot en pacients més joves, de menys de 60 anys”, indica el Dr. Pere Soler, investigador del VHIR.

 

Per altra banda, TLR7 és un gen que es troba en el cromosoma X i per aquest motiu té un paper molt important en els homes i només ocasionalment en les dones. Això podria ajudar a explicar el pitjor pronòstic de la COVID-19 en homes respecte les dones. En el cas del sexe femení, les persones tenen dos cromosomes X i, per tant, el risc de tenir complicacions per aquesta causa és menor.

 

Pel que fa als 1.202 individus estudiats durant la investigació, 20 dels pacients entre els 7 i els 71 anys van presentar deficiències en el TLR7. Igualment, aquestes persones no havien presentat diagnòstics o malalties greus prèvies. A més, cap dels pacients asimptomàtics o amb quadres lleus presentaven aquesta afectació.

 

 

La presència d’autoanticossos contra els interferons de tipus I i el risc de COVID-19 en gent gran

 

Des de l’inici de la pandèmia s’ha demostrat que l’edat és el principal factor de risc per a patir COVID-19. En concret, el risc d’hospitalització i mort per pneumònia es duplica cada 5 anys. El segon dels articles que es presenten confirma que aquest increment en el risc s’explica, si més no en part, per la presència d’autoanticossos contra IFN de tipus I, és a dir, pel desenvolupament d’una resposta autoimmunitària contra els interferons de tipus I propis. Aquest estudi ha mirat de demostrar la capacitat neutralitzant d’aquests autoanticossos front concentracions similars a les circulants al cos humà, a diferència d’estudis anteriors.

 

“Aquests dos estudis reafirmen i expandeixen les troballes de dos articles publicats a Science el setembre passat: el problema amb Covid-19 no és el virus, sinó el sistema immunitari”, explica la Dra. Aurora Pujol, cap del grup de Malalties neurometabòliques de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). I segueix: “L’interferó és la resposta antiviral clau de la cèl·lula i quan el sistema immunitari envelleix, augmenten els autoanticossos contra les proteïnes pròpies”.

 

Els nous resultats mostren que, en global, un 13,6% dels pacients amb COVID-19 tenen aquest tipus d’autoanticossos. El percentatge augmenta fins el 20% en pacients majors de 80 anys amb aquesta condició, el que en part explicaria l’increment del risc per COVID-19 greu en el cas de la gent gran. “La importància de la resposta a l’interferó es posa de manifest en la prevalença dels autoanticossos contra l’interferó de les persones que van morir, és el principal factor de mal pronòstic trobat fins ara i augmenta amb l’edat”, afirma la Dra. Pujol.

 

Cal destacar que aquests autoanticossos són una causa i no una conseqüència de la infecció per SARS-CoV-2, i que es troben també a la població general i incrementen amb l’edat. En menors de 70 anys, entre un 0,17 i un 1,1% dels individus tenen autoanticossos i, en majors de 70, es troben en entre un 1,4% i un 4,4%. Entre 80 i 85 anys s’observa un increment de fins a 4,2-7,1%. “Amb l’edat, el sistema immunitari es va envellint: és el que es coneix com a immunosenescència. Això fa que sigui més probable que apareguin fenòmens d’autoimmunitat com aquest”, raona el Dr. Soler.

 

Per a aquesta anàlisi, els investigadors van estudiar mostres de sang de 3.595 pacients hospitalitzats per COVID-19 crítica, 623 pacients greus, 1.639 pacients amb infecció lleu o asimptomàtica i 34.159 individus sans per estudiar si tenien aquest tipus d’autoanticossos.

 

Els autors del treball, entre els quals també hi ha els Drs Xavier Solanich, Raül Rigo i Francisco Morandeira, de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge, insisteixen en la importància de conèixer els factors que influeixen en la resposta davant el SARS-CoV-2 i esperen que obri portes a teràpies dirigides en funció del perfil de cada pacient.

 

“Cal analitzar la presència d’aquests autoanticossos i vacunar primer aquestes persones; tractar-los tan aviat com es pugui amb interferó beta o anticossos monoclonals contra el virus; hospitalitzar-los preventivament; i, si ja hi ha pneumònia, estudiar si les transfusions de plasma (plasmafèresi) pot ser beneficiosa. En tot cas, s’ha de testar que el plasma donant no tingui aquests autoanticossos, que es troben en un 0.7% de les persones sanes joves”, conclou la Dra. Pujol.

 

 

COVID Human Genetic Effort: un consorci per a la recerca en COVID-19

 

La iniciativa COVID Human Genetic Effort (COVIDHGE) és un consorci internacional liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l’Hospital Necker-Enfants Malades de Paris que inclou centenars d’hospitals arreu del món i participants de varies nacionalitats d’Àsia, Europa, Amèrica Llatina i Orient Mitjà. COVIDHGE treballa per trobar noves variants genètiques que influeixin en la resposta immunitària davant la COVID-19.

 

A escala estatal, hi participen l’IDIBELL, el VHIR, l’ Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona-CSIC, l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’IrsiCaixa, Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP), la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), l’Hospital del Mar, l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), Hospital Universitario Infanta Leonor de Madrid, Hospital de Burgos, Complejo Hospitalario de Navarra, Hospital Universitario de Gran Canaria Doctor Negrín (Las Palmas), Instituto de Salud Carlos III, Centro de Investigación Biomédica de La Rioja, Hospital Universitario de Donostia, Universidad Fernando Pessoa-Canarias, Instituto de Investigación Hospital 12 de Octubre de Madrid, Universidad Complutense de Madrid, Instituto Tecnológico y de Energías Renovables (ITER) (Sta. Cruz de Tenerife), Hospital Universitario Ntra Sra de Candelaria (Sta. Cruz de Tenerife), Instituto Universitario de Tecnologias Biomédicas (Canarias) i Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Universitario La Paz.