Diferents estudis han demostrat que escoltar música diàriament millora la recuperació del llenguatge en pacients que han patit un ictus. No obstant això, els mecanismes neuronals subjacents al fenomen han estat fins ara desconeguts.
Un estudi realitzat a la Universitat de Hèlsinki i al Neurocentre de l’Hospital Universitari Turku ha comparat l’efecte d’escoltar música vocal, música instrumental i audiollibres sobre la recuperació estructural i funcional de la xarxa neuronal responsable del llenguatge en pacients que havien patit un ictus agut. A més, l’estudi ha investigat els vincles entre aquests canvis i la recuperació de l’idioma en els tres mesos posteriors a l’ictus. L’estudi s’ha publicat a la revista eNeuro i ha comptat amb la participació del Dr. Antoni Rodríguez-Fornells, cap de grup de l’IDIBELL i membre de la Facultat de Psicologia i de l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la Universitat de Barcelona.
Basant-se en les conclusions, escoltar música vocal millora la recuperació de la connectivitat estructural de la xarxa de llenguatge al lòbul frontal esquerre en comparació amb escoltar audiollibres. Aquests canvis estructurals es correlacionen amb la recuperació de les habilitats lingüístiques.
“Per primera vegada, hem pogut demostrar que els efectes positius de la música vocal estan relacionats amb la plasticitat estructural i funcional de la xarxa neuronal del llenguatge. Això amplia la nostra comprensió dels mecanismes d’acció dels mètodes de rehabilitació neurològica basats en la música“, afirma el Dr. Aleksi Sihvonen, primer autor de l’estudi.
Escoltar música dona suport a altres estratègies de rehabilitació
L’afàsia, un deteriorament del llenguatge resultant de l’ictus, provoca patiments considerables als pacients i les seves famílies. Les teràpies actuals ajuden a la rehabilitació de les deficiències del llenguatge, però els resultats varien i la rehabilitació necessària sovint no està disponible prou aviat.
“Escoltar música vocal es pot considerar una mesura que millora les formes convencionals de rehabilitació a l’atenció sanitària. Aquesta activitat es pot organitzar de manera fàcil, segura i eficient fins i tot en les primeres etapes de la rehabilitació“, apunten els investigadors.
Després d’una pertorbació de la circulació cerebral, el cervell necessita estimulació per recuperar-se tan bé com sigui possible. Aquest és l’objectiu dels mètodes de rehabilitació convencionals.
“Malauradament, gran part del temps passat a l’hospital no és estimulant. En aquests moments, escoltar música podria servir com una mesura de rehabilitació addicional que pot tenir un efecte positiu sobre la recuperació, millorant el pronòstic“, afegeix Sihvonen.
Text adaptat de la Universitat de Hèlsinki
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).