L’atròfia d’una regió concreta del còrtex cerebral està relacionada amb l’aparició d’apatia en pacients de Huntington, una malaltia neurodegenerativa que afecta la funció motora i cognitiva de les persones afectades. Així ho descriu un treball de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) publicat a la revista Movement Disorders.
Aquests descobriments permetran predir la severitat i rapidesa en que l’apatia es desenvoluparà els pacients de Huntington. Això suposa una nova eina de classificació dels pacients en funció del seu perfil que en definirà l’evolució de la malaltia.
L’equip de la Dra. Estela Càmara, investigadora principal del grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL, ha estudiat a través de ressonàncies magnètiques del cervell possibles regions afectades que determinessin l’aparició d’apatia. Els participants en l’estudi, 31 dones i 14 homes afectats per la malaltia de Huntington, han estat sotmesos a diverses ressonàncies al llarg del temps, els resultats de les quals s’han creuat amb l’aparició de característiques neuropsiquiatriques, com l’apatia.
“Hem vist una clara relació entre l’apatia i l’afectació de la regió del còrtex cerebral implicada en la iniciació de les accions. A una major atrofia d’aquesta regió, major era la severitat i rapidesa en que aquets pacients acabaven desenvolupant l’apatia” comenta la Dra. Càmara. I afegeix, “la vulnerabilitat d’aquesta regió cerebral ja es pot detectar en els punts inicials, abans de l’aparició de l’apatia, el que ens pot permetre predir la severitat i progressió d’aquest tret neuropsiquiàtric“.
Audrey E. De Paepe, primera firmant del treball apunta que “l’apatia és la característica neuropsiquiàtrica més comuna en els malalts de Huntington, i com a tal afecta de manera significativa a la qualitat de vida dels pacients i dels cuidadors, impactant tant en la seva autonomia com en la seva vida social“, i continua, “a més, l’apatia està lligada al deteriorament cognitiu dels pacients, per tant l’atrofia d’aquesta regió del còrtex també podria ser un bon indicador del tipus d’evolució que tindrà un pacient en concret”.
Aquest treball s’ha fet en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Neurociències de la UB, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS). En l’estudi han participat també diferents hospitals, com Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Clínic o Hospital Mare de Déu de la Mercè.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).