Haemophilus parainfluenzae és un bacteri oportunista, és a dir, que pot viure en l’hoste sense causar problemes, però en moments determinats, quan per exemple el sistema immunitari està debilitat, pot causar malalties greus que inclús poden posar en risc la vida.
La resistència als antibiòtics és un fenomen natural en el qual els bacteris s’adapten i evolucionen per a fer-se resistents al tractament amb antibiòtics. No obstant això, l’ús indegut d’aquests fàrmacs en persones i animals n’està accelerant el procés convertint-lo en un dels majors problemes de salut pública a nivell mundial.
En el cas de H. parainfluenzae l’adquisició de resistències es pot donar per mutacions puntals del genoma o per l’addició de nous gens que li confereixen resistència. Aquest segon mecanisme té lloc gràcies a l’existència de petits fragments d’ADN, anomenats transposons, amb la capacitat de moure’s de manera autosuficient, mecanisme habitual en moltes espècies bacterianes.
El grup de recerca en Epidemiologia de les Infeccions Bacterianes de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), liderats per la Dra. Sara Martí conjuntament amb la Dra. Carme Ardanuy, han realitzat un estudi genòmic per tal de caracteritzar en detall els mecanismes d’adquisició de resistència de H. parainfluenzae aïllats del tracte urogenital i respiratori. Aquest estudi ha format part de dues tesis doctorals que van ser defensades al campus de Bellvitge el passat mes de juliol per dos membres del servei de microbiologia, Yanik Sierra i Aida González.
Els resultats, publicats a la revista Journal of Antimicrobial Chemotherapy, han identificat grans fragments mòbils d’ADN que contenen fins a tres transposons que confereixen resistència a diferents antibiòtics. Això, segons la Dra. Martí indica que “els elements transferibles podrien estar jugant un paper molt important en la transmissió de resistències“, i afegeix, “aquests elements podrien contribuir a la propagació d’aquestes resistències d’uns bacteris als altres“.
Estudis recents del mateix grup havien reportat que soques de H. parainfluenzae aïllades del tracte urogenital, i resistents a diversos antibiòtics, havien desenvolupat càpsules de polisacàrids, característica no descrita fins al moment en aquesta espècie bacteriana. “Aquests embolcalls compostos de sucres es consideren un factor de virulència, ja que protegeixen els bacteris de l’atac del sistema immunitari i altres agressions“, indica la Dra. Ardanuy.
Les anàlisis genòmiques realitzades en l’estudi actual, només han trobat els gens codificants per la càpsula en aquelles soques aïllades del tracte urogenital, el què, segons les Dres. Martí i Ardanuy podria indicar la capacitat del H. parainfluenzae a adaptar-se als diferents ambients.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).