Fins ara no existia gairebé cap estudi que comparés per sexes les característiques i l’evolució del trastorn de joc cap a quadres clínics més severs. El grup de Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge amb la UAB han liderat la publicació de dos articles a Scientific Reports i Neuropsychiatrie que determinen que homes i dones presenten perfils diferents, en els trastorns lligats al joc d’apostes, i en la seva evolució cap a estats més greus.
Els nivells de gravetat d’addicció al joc més elevats entre les dones s’associen a un seguit de trets, que les diferencien dels pacients homes amb patologia també severa: juguen a menys varietat de jocs; a una edat més avançada (tot i que, també en les dones una edat d’inici més precoç s’associa a més gravetat); viuen soles (són predominantment dones sense parella o que surten d’una separació o divorci); tenen un nivell econòmic mig-baix o baix; un pitjor estat de salut i han experimentat un major nombre d’esdeveniments vitals estressants al llarg de la seva vida que els homes. De fet, sovint és després de situacions traumàtiques o estressants que comencen a jugar de forma problemàtica. També s’evidencia que les dones amb un trastorn de joc més greu presenten més biaixos cognitius, és a dir més fantasies i creences irracionals en relació al joc.
“Les dones amb un trastorn del joc més greu comencen a jugar més tard que els homes, però en moltes ocasions la seva evolució és més abrupta i el joc esdevé una estratègia desadaptativa per evitar estats emocionals negatius o problemes de salut física”, explica la Dra. Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge, investigadora de l’IDIBELL i el CIBERobn i professora de la UB. D’aquesta forma, per a les dones els patrons de joc problemàtic es mantenen per un procés de reforçament negatiu. Per tant el joc esdevé el mecanisme per evitar o mitigar les emocions lligades a tristesa o sentiments de solitud o frustració amb les seves vides. En el cas dels homes, les motivacions inicials tenen més a veure amb la impulsivitat, l’excitació que provoca el joc, la possibilitat de guanyar premis i la recerca d’una gratificació immediata. Malgrat això, l’evolució cap a estats més greus de l’addicció suposa, també en els homes, una progressió cap a la necessitat de fugir d’emocions negatives que el joc genera (pèrdua de diners, deutes, conflictes, mentides a la família i a les persones de l’entorn, etc). Per tant, la conducta de joc es manté també per un patró de reforçament negatiu en les fases més avançades del trastorn.
Una altra diferència sensible envers el sexe masculí, en els casos severs de joc en dones, són els baixos nivells d’auto-direcció que tenen, es a dir, les dificultats per prendre decisions, planificar i persistir en la recerca d’objectius vitals.
Tot i que el gruix dels pacients que són tractats a unitats especialitzades en trastorns lligats al joc continuen sent homes, s’està registrant un canvi força significatiu en el perfil de les dones amb aquest problema. Segons les dades recollides per l’Hospital de Bellvitge, en els darrers 10 anys les dones que són ateses al centre han passat d’apostar gairebé exclusivament als anomenats jocs no estratègics (màquines escurabutxaques, bingo, etc) a fer-ho cada vegada més en els de tipus estratègics (casinos, apostes esportives).
Aquest escenari fa cada vegada més necessaris estudis amb perspectiva de gènere, subratllen Jiménez i la Dra. Roser Granero, professora Titular del Departament de Psicobiologia i Metodologia en les Ciències de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigadora del projecte CIBERobn. Les dues investigadores, que han liderat aquests treballs, afegeixen que “és necessària una avaluació precoç dels comportaments de joc diferenciats per sexe, per tal d’evitar el seu agreujament el més aviat possible, aplicant programes de tractament específics per cada perfil de pacient”. A més de les diferències, els treballs identifiquen també alguns trets comuns entre homes i dones associats a l’evolució greu d’aquesta patologia, com és l’edat d’inici cada vegada més precoç; la prevalença més important del joc online i la presència de distorsions cognitives.
Els dos articles són resultat d’un projecte de recerca impulsat per la Dirección General de Ordenación del Juego del Ministerio de Hacienda y Función Pública. Es va dur a terme amb un total 512 pacients de 28 centres de salut i entitats de tot l’Estat. Un 25% del total eren pacients de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Al projecte també han col·laborat investigadors del Servei de Psiquiatria de l’HUB, IDIBELL i CIBERobn i CIBERSAM.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).