Desxifren els mecanismes implicats en l’activitat antitumoral després de la inhibició de la formació de nous ribosomes

  • Un grup de recerca de l’IDIBELL, ha publicat a la revista Blood els seus descobriments sobre els mecanismes cel·lulars responsables d’aturar el creixement tumoral al bloquejar la formació de nous ribosomes.
  •  Els científics han observat que en determinats càncers, com alguns limfomes, aquest bloqueig pot desencadenar la mort cel·lular programada.
NP01 -J Pellietier_Blood - Imatge

Els limfomes causats per afectacions de gen myc posseeixen una elevada dependència de la formació de nous ribosomes, la maquinària cel·lular responsable de la síntesi de proteïnes. Aquests, com la majoria de càncers, tenen una taxa de creixement cel·lular elevada pel que necessiten l’aportació de noves proteïnes per mantenir-se. Aquesta alta dependència converteix el procés de formació de nous ribosomes en una diana terapèutica ideal.

Estudis previs ja han demostrat que la inhibició de la formació de nous ribosomes suposa una disminució del creixement de les cèl·lules tumorals. No obstant això, el mecanisme pel qual això passa segueix sent una incògnita.

L’equip de Metabolisme i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) liderat pels Drs. Joffrey Pelletier i George Thomas acaba de treure un article en el qual descriuen que: la inhibició de la formació de nous ribosomes no només comporta una disminució de la síntesi de proteïnes, i en conseqüència una baixada en la proliferació de les cèl·lules tumorals, sinó que també promou la mort de les cèl·lules tumorals.

Així mateix, l’estudi publicat avui a la revista Blood, també demostra que l’activació d’aquestes vies de mort és el mecanisme d’acció utilitzat pel fàrmac quimioteràpic Actinomicina D. Aquest fàrmac, inicialment usat com a antibiòtic, inhibeix la formació d’ARN ribosomal i per tant la formació de noves de proteïnes.

En tots dos casos, la via de mort activada per les cèl·lules tumorals implica un dels supressors de tumors més importants, p53. A més, també participa MCL-1, una proteïna essencial per a la supervivència tumoral que ha despertat un gran interès com a diana terapèutica en els últims anys.

Un detall interessant de l’estudi, com ens diu la Dra. Ana Domostegui, és que només alguns dels components que participen en la formació de nous ribosomes a la vegada estan involucrats en l’activació de la mort cel·lular programada en els limfomes dependents de myc. De la mateixa manera, l’Actinomicina D utilitza aquesta via, amb els mateixos components, per promoure la mort cel·lular i així aturar la progressió tumoral.

 

Inhibir la formació de ribosomes: ¿Nova estratègia contra myc?

 

Myc és un gen que regula gran quantitat de processos cel·lulars: el creixement cel·lular, el cicle de divisió, la síntesi de proteïnes, etc. Tots, processos també dependents de la biogènesi de ribosomes. La seva implicació en processos tan importants explica per què myc es troba desregulat en el 70% dels càncers humans.

D’altra banda, la desregulació de myc també pot ser un procés intrínsec de supressió de tumors, activant vies de mort cel·lular programada i senescència, Aquest paper de myc fa que, per al desenvolupament de limfomes, o altres tipus de càncer, l’evasió d’aquest procés intrínsec sigui necessari perquè la malaltia es desenvolupi.

Fa anys que intentem inhibir myc, però fins ara no havíem tingut massa èxit” ens comenta la Dra. Domostegui, primera autora del treball, i afegeix “la nostra estratègia consisteix a atacar un dels punts dèbils d’aquests tumors, la formació de ribosomes, utilitzant l’Actinomicina D, un fàrmac aprovat des de fa anys, de manera que la possibilitat d’oferir un tractament a pacients amb aquests tipus de limfomes està molt a prop. ”

 

Col·laboracions

 

Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de científics de centres com la Divisió d’Hematologia Oncològica de la Universitat de Cincinnati, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) , i el Centre de Càncer Peter MacCallum i l’Institut d’Investigació Mèdica Walter and Eliza Hall tots dos de Melbourne, Austràlia.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

 L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top