L’Estat espanyol se situa entre els països que han fet menys per evitar la interferència de la indústria del tabac en les polítiques de control del tabaquisme durant el període de l’2018 a l’2019. Així ho indica l’últim ‘Índex Global de Interferència de la Indústria del Tabac’ que es va fer públic el passat 17 de novembre. En aquest informe es classifica el comportament de 57 països i les mesures que prenen els governs dels diferents nivells estatals per contrarestar les interferències de la indústria del tabac, tal com indica el Conveni Marc de l’OMS per al Control del Tabac, tractat internacional de què l’estat Espanyol és signatari des de 2005.

De fet, l’Estat espanyol, en la posició 36 de 57, ha rebut una puntuació similar a Kazastán, Malasia i Alemanya, que aquest cas tampoc surt ben parada. El llistat l’encapçalen Brunei i França, en primer i segon lloc respectivament, com els països que més han fet per a protegir-se davant les ingerències de la indústria del tabac. Per altra banda, tanquen aquesta llista països com Indonesia i Japó, i que han estat els que menys han fet per protegir-se davant d’aquesta ingerència.

L’informe a nivell de l’Estat espanyol ha estat elaborat per Rodrigo Córdoba, Esteve Fernández, Francisco Rodríguez Lozano, Armando Peruga i Olena Tigova en el marc de les activitats que realitza l’Institut Català d’Oncologia (ICO)- Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) com a Centre Col·laborador de la OMS pel Control del Tabac.

 

Campanyes enganyoses i portes giratòries

 

L’informe aprofundeix en diversos components de la interferència de la indústria i destaca com a aspecte positiu que el govern de l’Estat no ha deixat que la indústria li imposi mesures especifiques contra el tabaquisme. De totes maneres, el director d’Epidemiologia i Prevenció de el Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) – Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i responsable de l’informe a Espanya, Esteve Fernández, assegura que “Espanya ha rebut una puntuació dolenta per no frenar les campanyes de responsabilitat social corporativa que utilitza la indústria del tabac per auto promocionar-se “. De fet, l’informe documenta la col·laboració generalitzada amb la indústria del tabac dels governs nacional, autonòmics, provincials i municipals en aquestes campanyes.

Una altra àrea en la qual s’ha de millorar substancialment és el dels conflictes entre els interessos de la indústria i les activitats a favor d’ells d’ex alts càrrecs de Govern. Així doncs, l’informe documenta “casos sorprenents d’ex alts càrrecs que actualment treballen per a la indústria del tabac” tal com indica Fernández. A més, també hi hauria un conflicte entre l’interès econòmic de l’Estat, en la venda de tabac, a través de la ‘Compañia Española de Tabaco en Rama ‘ (CETARSA) i el ‘Comissionat per al Mercat de Tabacs’, i l’interès de protegir la salut de la població. En tot cas, la permeabilitat d’aquestes institucions amb la indústria genera una forta aparença de conflictes d’interès.

 

Quines són les recomanacions adreçades a l’Estat per tal de millorar els resultats?

 

Finalment, l’informe dona una sèrie de recomanacions a les administracions dels diferents nivells de l’Estat espanyol per contrarestar la influència de la indústria com són:

• Construir tallafocs efectius entre tots els organismes públics involucrats en el mercat del tabac, CETARSA i el Comissionat per al Mercat de Tabacs (ambdues derivades de la privatització de Tabacalera) i a la influència de la indústria del tabac i traspassar a la futura Agència de Salut pública estatal algunes de les funcions del Comissionat, que sorprenentment, segueix mantenint com a vigilant de la indústria.

• Conscienciar sobre la interferència de la indústria del tabac als governs nacionals i autonòmics, particularment en aquells departaments que habitualment participen en les activitats d’autopromoció de la indústria com poden ser finançament, desenvolupament, salut, medi ambient o aspectes relacionats amb la política de la dona.

• Evitar que les administracions públiques participin en les activitats d’autopromoció de les indústries del tabac i els seus aliats, sota el paraigua de la Responsabilitat Social Corporativa.

• Establir criteris per a limitar les interaccions, a el mínim indispensable, dels governs i la indústria del tabac i assegurar una transparència total de totes les interaccions que es produeixin. Com a mínim s’hauran de fer públic els ordres del dia, actes i acords establerts en les reunions que se celebrin.

• Donar suport des dels governs a la societat civil perquè participin en tots els esforços per contrarestar a la indústria del tabac, a través del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).