El grup de la Dra. M. Carolina Florian a l’IDIBELL rep un ajut europeu de 2 milions d’euros per estudiar el rejoveniment de la medul·la òssia

  • Amb aquest projecte, l’equip de la Dra. M Carolina Florian, del Programa de Medicina Regenerativa de l’IDIBELL, pretén millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients d’edat avançada en quimioteràpia.
  • El projecte estudiarà la regeneració dels teixits de la medul·la òssia després de la teràpia contra el càncer i buscarà noves estratègies per a potenciar-la.
  • La investigació es podrà desenvolupar gràcies a una ajuda europea ERC Consolidator i tindrà una durada aproximada de cinc anys.
rpt

La Dra. M. Carolina Florian, líder del grup d’Envelliment de Cèl·lules Mare de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Programa de Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMR [C]), acaba de rebre un ajut ERC Consolidator per valor de 2 milions d’euros. Els diners es destinaran a estudiar com la quimioteràpia en persones grans afecta la maduració de les cèl·lules mare de la medul·la òssia, així com a buscar nous tractaments que potenciïn aquesta regeneració i ajudar a allargar l’esperança de vida dels pacients.

Els ajuts Consolidator del Consell Europeu de Recerca (de l’anglès, ERC), de la Comissió Europea, van dirigides a investigadors que faci entre set i dotze anys que hagin obtingut el seu doctorat i vulguin independitzar-se i consolidar el seu propi grup de recerca. Es tracta d’ajudes que poden arribar a oferir fins a 2 milions d’euros per a projectes de 5 anys en les categories de ciències socials, enginyeria o biomedicina.

 

Rejovenir els teixits vasculars després de la quimioteràpia

 

Les cèl·lules mare hematopoètiques es troben principalment a la medul·la òssia i són les que, mitjançant el procés de diferenciació, acaben formant els diferents tipus de cèl·lules sanguínies i immunitàries.

Desafortunadament, la quimioteràpia, especialment en persones grans, pot afectar el procés de diferenciació d’aquestes cèl·lules, el que causa una reducció del nombre d’eritròcits i limfòcits i pot provocar anèmia i una alta sensibilitat a les infeccions. Tot i que la quimioteràpia té molts beneficis per a les persones més grans: augment de la supervivència, millora de qualitat de vida i pal·liació de símptomes, aquests efectes adversos sobre les cèl·lules hematopoètiques poden arribar a obligar a reduir o interrompre el tractament, amb el consegüent greuge per l’evolució del càncer.

En aquest sentit, un dels teixits més afectats durant el tractament contra el càncer són els capil·lars que porten nutrients i oxigen a les cèl·lules hematopoètiques. Per tant, si aquestes no reben l’aportació nutricional adequada, acaba repercutint en la seva funció. La primera hipòtesi del projecte que durà a terme la Dra. Florian, planteja que la quimioteràpia en persones grans està afectant a les cèl·lules mare responsables de regenerar aquests capil·lars, el que a la vegada estaria afectant a les cèl·lules mare hematopoètiques que està nodrint.

A través de tractaments farmacològics, Florian pretén rejovenir les cèl·lules vasculars per promoure la regeneració dels capil·lars i assegurar una correcta funció de les cèl·lules hematopoètiques. Aquesta estratègia pot acabar significant un increment de la supervivència dels pacients tant de manera directa, pel millor estat de les seves defenses, com indirecta, ja que podrien seguir el tractament oncològic sense aquests problemes.

Aquest projecte pretén demostrar que l’envelliment és un procés reversible”, assegura la Dra. Florian, i segueix: “Si podem millorar la capacitat de regeneració dels teixits en la gent gran, aconseguirem tenir un impacte en la seva qualitat i esperança de vida”. Tot i que aquest projecte se centra en l’estudi d’una població de cèl·lules mare molt concreta, la investigadora creu que el coneixement adquirit es podrà aplicar a molts altres teixits.

 

Estratègia de el projecte

 

En una primera etapa de l’estudi, la intenció és definir el nivell de regeneració dels vasos sanguinis que nodreixen les cèl·lules hematopoètiques després de la quimioteràpia, i definir quines proteïnes hi estan implicades. Per a això es realitzaran estudis de seqüenciació de cèl·lules individuals, així com, estudis histològics i funcionals en models de ratolins joves i d’edat avançada després de el tractament. També es faran servir models de ratolí transgènics, que no tenen determinades proteïnes, per determinar la implicació d’aquestes molècules en el procés. L’anàlisi de dades es farà a través d’algoritmes creats per deep learning i a més s’implementaran noves anàlisis mitjançant intel·ligència artificial.

En la següent etapa es pretén definir i refinar el tractament farmacològic perquè, en un futur i mitjançant la modulació de la senyalització intracel·lular, s’aconsegueixi impulsar la regeneració del teixit vascular i en conseqüència augmentar la supervivència dels pacients grans després de la quimioteràpia.

 

Aquest projecte ha rebut finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC) en el marc del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea (acord de subvenció núm. 101002453)

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

 L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

 

ENLLAÇOS RELACIONATS

Nota de premsa del Consell Europeu de Recerca. Enllaç.

Comparteix a:

Scroll to Top