L’angiogènesi és el procés pel qual els tumors creen nous vasos sanguinis que els hi aportaran els nutrients necessaris per seguir creixent. Els fàrmacs antiangiogènics van dirigits precisament a bloquejar aquest procés. Aquest tipus de teràpia dirigida sol tenir bons resultats a curt termini, disminuint el creixement tumoral, no obstant, diversos estudis apunten que aquests tractaments incrementen la capacitat d’invasió dels tumors i promouen un comportament més agressiu, empitjorant el pronòstic dels pacients. Estudis amb models animals han intentat desxifrar els mecanismes moleculars implicats en aquesta discrepància, però hi ha molts interrogants que segueixen oberts.

L’equip del Dr. Oriol Casanovas de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) ha investigat les conseqüències del tractament antiangiogènic en la capacitat d’invasió i metàstasi del càncer de ronyó amb l’objectiu d’identificar biomarcadors que determinin l’agressivitat d’aquests tumors.

En l’estudi publicat avui a la revista EMBO Molecular Medicine, l’equip de Casanovas en col·laboració amb clínics de l’Hospital de Bellvitge, de l’Hospital de la Vall d’Hebron i del VHIO demostra que els fàrmacs antiangiogènics, en alguns casos, augmenten l’agressivitat dels tumors mentre que en altres aquesta no es veu afectada. “Aquests resultats confirmen els efectes heterogenis dels tractaments antiangiogènics, i com aquests poden afectar profundament la progressió natural dels tumors i induir malignitat“, explica el Dr. Casanovas.

Un cop confirmada l’heterogeneïtat de resposta calia identificar els senyals moleculars que la determinen, i que per tant, que permetrien escollir els pacients que resultarien beneficiats amb el tractament. L’estudi ha utilitzat diverses eines bioinformàtiques d’anàlisis genètiques i moleculars que han posat en evidència la implicació d’una via de senyalització cel·lular, concretament del gen ALDH1A3, en la resposta divergent enfront de la teràpia antiangiogènica.

El Dr. Oriol Casanovas apunta que “en aquest estudi hem identificat un nou biomarcador capaç de predir si un pacient pot beneficiar-se més del tractament amb antiangiogènics“, i afegeix, “aquestes troballes poden obrir la porta a noves dianes i estratègies terapèutiques dirigides a suprimir la malignitat d’aquests tractaments“.

 Les eines de l’estudi

Per tal d’estudiar el comportament dels tumors enfront del tractament amb antiangiogènics, i determinar la variació interpacient existent, els investigadors varen crear una bateria de models ortotròpics de ratolí. Aquests models consisteixen en la implantació de biòpsies de tumors renals de pacients en el mateix teixit de ratolí, la qual cosa permet reproduir la variabilitat entre pacients i identificar els aspectes clau de l’evolució tumoral. Es tracta d’una eina preclínica amb molt potencial.

L’estudi dels gens expressats pel tumors renals després del tractament amb antiangiogènics, i la seva correlació amb la resposta tumoral posterior, ha permès identificar el biomarcador que pot discriminar entre tumors invasius i no-invasius