Menjar aliments amb una qualitat nutricional deficient segons la puntuació en la qual està basat l’etiquetatge Nutri-Score s’associa amb una major mortalitat total i especialment per càncer i malalties de cor, els pulmons i el sistema digestiu, segons un estudi publicat a The BMJ.
Les troballes, fruit d’una col·laboració internacional amb la participació d’Antonio Agudo, cap del grup de Nutrició i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), recolzen l’ús d’aquesta etiqueta al embalatge dels aliments per guiar les persones cap a opcions alimentàries més saludables i podrien servir de base per a les discussions en curs sobre com uniformar els sistemes d’etiquetatge d’aquests productes en tota la Unió Europea.
Un semàfor nutricional
Nutri-Score és una etiqueta nutricional que es troba a la cara frontal dels paquets i que qualifica els aliments d’acord amb la seva qualitat nutricional. En aquest sentit, cada producte rep una lletra i un codi de color que van des del verd fosc (A) que indica una major qualitat nutricional, fins el taronja fosc (E).
Aquests nivells estan basats en el sistema FSAm-NPS dissenyat per l’Agència de Normes Alimentàries del Regne Unit, que classifica la qualitat nutricional dels aliments en funció del seu contingut en energia, greixos saturats, sucre, sodi, proteïnes, fibres i fruites i verdures, però feien falta més evidències científiques per poder implementar-la de manera més àmplia.
Per aquest motiu, un equip d’investigació internacional es va proposar determinar si aquest sistema està associat amb la mortalitat i afeccions no transmissibles com malalties cardíaques, càncer i diabetis.
Un estudi longitudinal molt ampli
Les troballes es basen en dades de més de mig milió d’adults provinents dels 10 països europeus que van participar en l’estudi Investigació Prospectiva Europea sobre Càncer i Nutrició (EPIC). L’avaluació de la dieta a l’inici de l’estudi es va realitzar a través d’un qüestionari o història de dieta per avaluar les seves ingestes dietètiques habituals i es va calcular un índex FSAm-NPS per a cada individu en funció de la seva dieta.
“Les puntuacions de l’índex van ser més baixes, la qual cosa apunta a dietes de més qualitat, a Espanya, Grècia, Noruega i Itàlia, i més altes al Regne Unit, Suècia, Països Baixos, Dinamarca, Alemanya i França”, explica Agudo.
Els participants van ser seguits durant una mitjana de 17 anys, temps durant el qual els investigadors han trobat que aquells amb un índex dietètic més alt van mostrar un major risc de mortalitat total, així com mortalitat per càncer i malalties de sistema circulatori, respiratori i digestiu. sistemes.
En termes absoluts, les taxes de mortalitat per cada 10.000 persones durant 10 anys van ser 1.237 en homes i 563 en dones en les persones amb una pitjor la puntuació mentre que a les persones amb una millor alimentació van ser de només 1.008 i 518, respectivament.
“Es tracta d’un estudi observacional, de manera que no es pot establir una relació causal directa entre una puntuació deficient i la mortalitat”, aclareix Agudo. Però conclou: “No obstant això, el gran nombre de participants de diferents països europeus amb diversos antecedents i patrons dietètics i la durada del seguiment són factors a favor de les conclusions”.