L’esquizofrènia és un trastorn neuropsiquiàtric greu que es manifesta a través d’al·lucinacions, deliris i trastorns de comportament i motors. Històricament, aquesta malaltia ha estat associada a una hiperactivació dels circuits neuronals dopaminèrgics, el què, segons una hipòtesi recent, podria estar vinculat a una disminució de la transmissió adenosinèrgica, la seva via inhibidora, al nostre cervell. Així doncs, es postula que la disminució del contingut d’adenosina, dels seus receptors i/o l’alteració de les interaccions d’aquest receptors podria estar darrera d’aquest desequilibri en la neurotransmissió dopaminèrgica.

Un equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro), liderat pel Dr. Francisco Ciruela, ha detectat en models animals i mostres postmorten de pacients d’esquizofrènia una reducció en la interacció entre els receptors de dopamina i d’adenosina, el que explicaria la sobreestimulació de la via dopaminèrgica observada en aquest pacients. A més, els resultats mostren que aquesta alteració és independent dels nivells d’expressió d’ambdós receptors.

“Els resultats posen el focus en la manca d’interacció entre els receptors neuronals per explicar el desequilibri observat en l’esquizofrènia” apunta el Dr. Ciruela. I afegeix “aquests descobriments proposen que fàrmacs que promouen la interacció dels dos receptors serien una bona estratègia en el maneig de l’esquizofrènia“.

En la següent fase de l’estudi, publicat a la revista Neuropsichopharmacology, els investigadors demostren que el tractament crònic amb antipsicòtics clàssics, es a dir, que bloquegen els receptors dopaminèrgics, restableixen la interacció entre els dos receptors en models de ratolí. El que podria explicar l’efecte beneficiós d’aquests fàrmacs per alguns dels símptomes de l’esquizofrènia.