Tot i els grans avenços en la recerca del càncer dels últims anys, se segueixen utilitzant tractaments que poden causar efectes adversos molt severs. Aquest és el cas de la neuropatia provocada per la quimioteràpia amb derivats del platí, com el Cisplatí i l’Oxaliplatí. Es tracta de fàrmacs àmpliament usats que poden danyar el sistema nerviós perifèric provocant una progressiva i ascendent pèrdua de la sensibilitat, que fins i tot pot acabar impedint la mobilitat. L’aparició d’aquests efectes adversos pot suposar haver de reduir la dosi o canviar el tractament per un de segona línia menys efectiva.
Per poder dissenyar fàrmacs que pal·liïn o evitin els efectes adversos del Cisplatí és important conèixer el mecanisme pel qual acaba provocant neuropatia. I precisament en això s’ha centrat l’estudi dut a terme per un equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el context de la tesis doctoral de n’Aina Calls, primera autora del treball, que ha mostrat que el Cisplatí indueix la senescència de les neurones perifèriques a través de la sobreexpressió de la proteïna p21, el que explicaria la neuropatia.
“Aquest descobriment suposa un canvi de paradigma en el camp, ja que fins ara es creia que la neuropatia per Cisplatí era causada per l’estrès oxidatiu i la mort per apoptosis de les neurones“, afirma el Dr. Jordi Bruna líder del projecte. L’estudi publicat a la revista Neuro-Oncology, mostra que les neurones responen al dany pel Cisplatí generant una sèrie de canvis metabòlics que les fa entrar en una espècie d’estat d’hibernació permanent, anomenat senescència, el que estaria provocant els símptomes neuropàtics, i no la mort directa de les neurones com es creia fins ara.
“Aquest descobriment suposa un canvi de paradigma en el camp, ja que fins ara es creia que la neuropatia per Cisplatí era causada per l’estrès oxidatiu i la mort per apoptosis de les neurones” Jordi Bruna
L’estudi mostra la sobreexpressió de la proteïna p21 induïda per l’administració de Cisplatí. Aquesta és una proteïna que pot regular tant processos de senescència com d’apoptosis cel·lular com a resposta a una lesió. No obstant això, l’estudi demostra que les vies implicades en apoptosis no s’activen. A més, tant els estudis de microscòpia electrònica com els marcadors moleculars de senescència cel·lular, han confirmat que les neurones mostren característiques morfològiques de senescència després del tractament amb Cisplatí.
“Les neurones són el paradigma de cèl·lula altament diferenciada que no pot replicar-se, i els processos de senescència, clàssicament descrits en cèl·lules en divisió, son més controvertits en cèl·lules no replicatives. En aquest sentit, el nostre treball se suma a altres estudis recents que apunten que els processos de senescència serien rellevants en diverses patologies neurològiques” explica la doctora Esther Udina, investigadora de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB) i coautora de l’estudi.
Fins ara, els assajos clínics de tractaments neuroprotectors dirigits a pal·liar la neuropatia causada per platins han fracassat, el Dr. Bruna conclou que “això possiblement és degut al fet que els tractaments estaven enfocats a prevenir l’apoptosi neuronal“, i afegeix, “aquest estudi aporta noves dianes per pal·liar la neuropatia causada per platins. Aquests tractaments neuroprotectors, administrats conjuntament amb la quimioteràpia, podrien prevenir l’aparició de la neuropatia, a més, tenen menys probabilitats d’interferir amb l’eficàcia antitumoral que els enfocats a la prevenció de l’apoptosi“. “D’aquesta manera la quimioteràpia amb Cisplatí no s’hauria de limitar en funció de l’aparició d’aquest efecte advers tan comú“.
Per aquests estudis s’ha utilitzat un model de ratolí que mimetitza perfectament les característiques clíniques dels pacients. Mitjançant un mètode de separació cel·lular, s’han individualitzat cadascuna de les neurones del gangli raquidi dorsal i se n’ha estudiat els gens que s’expressaven a cada moment, validant posteriorment la seva expressió proteica. Es tracta d’un mètode innovador que mai s’havia utilitzat en aquest camp de recerca.