L’envelliment de la població està causant un augment de les malalties relacionades amb l’edat a tot el món, la seva prevenció s’està convertint en un important problema social, econòmic i mèdic. Per aquesta raó, necessitem comprendre millor els mecanismes moleculars i cel·lulars involucrats en aquest procés, i així dissenyar estratègies que permetin un envelliment saludable.
En aquest sentit, múltiples estudis, en organismes que van des de mosques fins humans, ja han demostrat que la genètica juga un paper important en la determinació de la longevitat. No obstant això, també existeixen mètodes sòlids i reproduïbles que estenen l’esperança de vida per mitjans no genètics, com la restricció dietètica o els compostos farmacològics, cosa que obre la porta a noves estratègies terapèutiques.
Per exemple, investigacions anteriors han demostrat que l’activitat d’una proteïna anomenada Cdc42 estava elevada al cor, cervell, pulmons, fetge, medul·la òssia, melsa i ronyons dels ratolins d’edat avançada. Després es va demostrar que aquesta activitat elevada limitava la vida útil dels ratolins. Ara, en un estudi liderat per la Dra. M. Carolina Florian, cap de grup del Programa de Medicina Regenerativa de l’IDIBELL i del Programa de Translació Clínica de la Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMR[C]), i pel Prof. Hartmut Geiger de la Universitat Alemanya d’Ulm, ha demostrat que un tractament de 4 dies en ratolins d’edat avançada amb un inhibidor específic de l’activitat de Cdc42, anomenat CASIN, estén la vida mitjana i màxima murina a més del 10%.
Aquesta innovadora investigació, realitzada en col·laboració amb el professor Yi Zheng del Centre Mèdic de l’Hospital Infantil de Cincinnati (EE. UU.), s’ha publicat a la revista Aging Cell aquesta setmana. Les dades publicades demostren que els animals tractats també mostraven nivells juvenils de citocines inflamatòries associades a l’envelliment (INFg, IL-1a i IL-1b) i tenien senyals epigenètiques pròpies d’edats més primerenques, tal com mostraven els nivells de metilació de l’ADN de les cèl·lules sanguínies. Sorprenentment, tots aquests efectes van ser visibles quan els ratolins ja tenien una edat avançada i havien estat tractats per tan sols 4 dies.
Les troballes de Florian i els seus companys se sumen a la creixent evidència que el deteriorament funcional dels organismes podria ser reversible mitjançant intervencions farmacològiques. Aquests resultats podrien conduir a tractaments de patologies associades a l’edat i ajudar a mantenir la capacitat regenerativa de les cèl·lules, el que seria beneficiós per estendre l’esperança de vida.