El tractament habitual de molts càncers consisteix en bloquejar l’activitat específica de la proteïna afectada per una mutació concreta utilitzant altes dosis d’un fàrmac. Aquesta estratègia, tot i ser efectiva d’inici, comporta que les cèl·lules tumorals acabin desenvolupant resistències al tractament mitjançant l’aparició de mutacions secundàries, que potencien vies alternatives de creixement, i permeten a les cèl·lules esquivar l’efecte del fàrmac. Aquest és el cas del càncer de pulmó de cèl·lula no petita (NSCLC), causat per mutacions al receptor EGFR, en el qual el tractament amb inhibidors d’EGFR desencadena l’aparició de resistència adquirida a la teràpia dirigida.
L’estudi dirigit pel Dr. René Bernards del Netherlands Cancer Institute (NKI), amb la col·laboració dels investigadors Alberto Villanueva i Ernest Nadal de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i Agustí Vidal del Hospital Universitari de Bellvitge, ha desenvolupat una nova aproximació terapèutica per tractar aquest tipus de tumors a través d’un còctel de fàrmacs a dosis baixes, anomenat MLD (del anglès, Multilpe Low Dose). Aquesta combinació té com objectiu inhibir de forma simultània l’acció de diverses proteïnes d’una mateixa via de senyalització imprescindible per la cèl·lula tumoral.
Concretament, en aquest estudi publicat a la revista Nature Communications, mostren que com a mínim un 20% de la dosi efectiva dels fàrmacs és suficients per bloquejar completament la via de senyalització i la proliferació de les cèl·lules, quan s’utilitza la combinació de quatre inhibidors. En els estudis in vitro en línies cel·lulars, així com en models animals generats mitjançant la implantació de biòpsies de pacients en els pulmons de ratolins, es van veure respostes duradores a la teràpia MLD sense toxicitat associada. Tot i que, cada fàrmac per separat en dosis baixes no tenia cap efecte, la combinació dels quatre implicava un efecte sinèrgic que aconseguia aturar el creixement tumoral.
Els resultats d’aquest estudi mostren que utilitzar la combinació de diversos fàrmacs que actuïn sobre diferents components d’una via de comunicació necessària per a les cèl·lules tumorals, i a més, fer-ho en dosis baixes, comporta una eficàcia a més llarg termini dels tractaments antitumorals, i evita l’aparició de resistències per parts de les cèl·lules tumorals. Tot i que de moment només s’ha provat en un tipus de tumors de pulmó, els investigadors creuen que aquesta nova aproximació podria ser extensible altres tipus de tumors. Es planteja iniciar assaigs clínics per comprovar l’eficàcia d’aquesta estratègia en pacients amb tumors NSCLC portadors de la mutació d’EGFR.
Aquest estudi ha comptat també amb la col·laboració de la Dra. Enriqueta Felip i el Dr. Alex Martín de la Vall d’Hebron-VHIO.