A principis d’abril l’equip d’Anna Sureda va publicar una reflexió, a la revista Lancet Hematology, sobre la gestió de pacients amb càncer en temps de Covid-19. En el moment d’escriure l’article l’onada només estava arribant i calia organitzar el personal sanitari i els pacients per afrontar-la de la millor manera possible. Ara passades unes setmanes, hem parlat amb ells perquè ens expliquin què els va portar a fer aquesta reflexió, com han anat gestionant les diferents mesures que van implantar, i quines conclusions n’estan treien.
El Dr. Alberto Mussetti, primer autor de l’article, treballa a l’equip de Sureda en el grup de Tumors del Sistema Hematopoètic i limfoides de l’IDIBELL i al Servei d’Hematologia Clínica de l’ICO. Mussetti és italià i anteriorment havia treballat a Milà. Quan aquí la gran onada de la pandèmia encara estava per arribar, ell ja rebia informacions dels seus excompanys que li indicaven la necessitat de crear un pla per a gestionar els pacients onco-hematològics. En aquell moment la informació provinent d’Itàlia i Àsia era molt valuosa per saber què estava per venir i com afrontar-ho. La Dra. Clara Maluquer indica que, en el moment d’escriure l’article, aquí s’estaven començant a organitzar metges i serveis d’hospitals, però també calia organitzar els pacients, especialment els pacients oncològics, ja que possiblement tenien un major risc d’infecció per Covid-19, o que aquesta fos més greu.
Els pacients oncològics són pacients que es troben immunodeprimits a conseqüència dels tractaments que reben per a la seva malaltia, això els fa especialment sensibles a infeccions com la del SARS-CoV-2, a més, solen ser pacients d’edat avançada, el que suposa un altre factor de risc. Per tal de protegir aquests pacients, i evitar col·lapsar més un sistema que es preveia col·lapsat, l’article plantejava tres recomanacions bàsiques: posposar visites i tractament de pacients oncològics que fossin ajornables, crear barreres físiques entre aquests pacients i els pacients Covid-19, i finalment, potenciar l’ús d’eines telemàtiques i de la telemedicina.
Ajornar tot el que era ajornable
La Dra. Anna Sureda indica que s’ha avaluat cas per cas, fent un balanç entre risc i benefici, “el càncer és una malaltia que pot ser mortal, fins on assumim el risc de la Covid-19 i fins on el mateix risc del càncer?” es pregunta.
Durant aquestes setmanes el Dr. Mussetti ha estat recollint dades de com les recomanacions donades estaven afectant el Servei d’Hematologia Clínica, dades amb les quals n’està preparant un article. Ens avança que la disminució de visites ha estat molt significativa, han baixat fins a un 50-60% les primeres visites i han disminuït els tractaments que podien esperar unes setmanes. Pel que fa a les primeres visites, es tracta de pacients que encara no tenen un diagnòstic, que a causa de la situació eviten anar a l’hospital per por, això ha acabat atraçant diagnòstics i primeres visites.
La Dra. Clara Maluquer ens parla d’un cas molt especial, els assajos clínics. Explica que en aquests estudis hi participen pacients que no tenen tantes opcions de tractament, i que per tant, en molts casos l’ajornament no és factible. No obstant això, assegura que molts d’aquests assajos han aturat el reclutament per no provar noves molècules de les quals no se’n coneixia els efectes secundaris i el grau d’immunosupressió que provocaven. Tot amb l’objectiu de no sobrecarregar un sistema que ja es trobava molt tensat.
Barrera física
A Llombardia s’havien assignat dos instituts oncològics com a centres lliures de coronavirus, en els quals no es tractaven pacients afectats pel virus. En les recomanacions plantejades a l’article, també es proposava crear algun tipus de barrera física que impedís el contacte dels pacients oncològics i els de Covid-19.
La distribució dels hospitals del campus de Bellvitge ha suposat un avantatge, l’Hospital Duran i Reynals, on es troba l’ICO, està separat per una autovia de l’Hospital de Bellvitge, on la càrrega viral era més elevada. Això ha permès crear un compartiment estanc, ja que els pacients oncològics no passaven per l’Hospital de Bellvitge.
Telemedicina
Els investigadors asseguren que tots els serveis de l’Hospital han procurat canviar totes les visites que fossin possibles a visites telefòniques, les dades indiquen que aquestes han augmentat fins a un 500-600% les últimes setmanes.
L’equip ja ha començat una iniciativa per a la implantació d’una aplicació telefònica pel seguiment de pacients Covid. Es tracta d’una eina no invasiva, on els pacients diagnosticats faran seguiment de diferents paràmetres mèdics com la pressió arterial, ritme cardíac o saturació d’oxigen en sang. Això permetrà als metges poder fer un seguiment exhaustiu i a distància dels seus pacients.
Mussetti compara la pandèmia de la Covid amb un tsunami que ho arrasa tot, i ara que sembla que el pitjor ja ha passat, podem començar a avaluar les destrosses, estudiar l’efecte de les mesures preses, i valorar tot allò aprés. Anna Sureda, indica que han hagut d’aprendre molt de pressa, però que probablement moltes de les noves lliçons han entrat per quedar-se, com és el cas de l’ús de les noves tecnologies en la medicina.