Quan ja s’ha superat la xifra de quatre milions de contagis pel nou coronavirus a tot el món, la comunitat científica treballa a contrarellotge per desenvolupar una vacuna que permeti deixar enrere la pandèmia. “La primera opció per aconseguir interrompre la transmissió de la infecció és sens dubte la profilaxi massiva i s’estan realitzant esforços ingents per desenvolupar i avaluar l’eficàcia de diferents tipus de vacunes“, explica Xavier Bosch, metge de l’Institut Català d’Oncologia (ICO ), investigador a l’Institut de d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
No obstant això, algunes personalitats han difós missatges rebutjant una possible futura vacuna i una enquesta realitzada a França al març va identificar que un 26% dels participants eren reticents o oposats a acceptar la vacunació contra la Covid-19. Afortunadament, a nivell global, 8 de cada 10 persones reconeixen que aquests tractaments són eficaços i segurs, segons ha confirmat l’estudi Wellcome Global Monitor.
Escepticisme sobre les vacunes: efectes d’abast global
Segons Assumpta Company, també metge a l’ICO, investigadora a l’IDIBELL i professora de la UOC, “l’impacte negatiu d’aquestes actituds anomenades genèricament posicions anti-vacunes va portar a l’OMS a declarar l’escepticisme sobre les vacunes com una de les 10 prioritats sanitàries de l’any“.
Bosch, la investigació del qual va contribuir a identificar el virus del papil·loma humà (VPH) com a agent causal de la majoria dels càncers de coll d’úter, coneix molt bé l’efecte que poden tenir les tesis contràries a les vacunes en la salut de la població a nivell mundial. “En contrast amb el virus SARS-CoV-2, per als VPH disposem de vacunes molt eficaces i des d’aquest any comptem amb una estratègia mundial de prevenció coordinada per l’OMS”, explica Bosch. Però afegeix, “posicions oposades a aquestes campanyes i actituds clarament anti-vacunes han boicotejat temporalment la vacunació en alguns països com el Japó, Colòmbia o Dinamarca“.
Els arguments anti-vacunes, rebatuts
En aquest sentit, Bosch destaca aspectes rellevants per a interpretar els resultats que s’aniran publicant sobre els estudis en marxa i discuteix alguns dels arguments típicament usats pel moviment anti-vacunació:
1.- Reducció de la percepció de risc. “És probable que el confinament general o l’arribada de tractaments redueixi la percepció de risc. Les vacunes contra la SARS el 2002 o el MERS en 2012 mai van arribar a estar disponibles perquè desenvolupar-les va deixar de ser prioritari quan el brot inicial es va controlar amb mesures sanitàries i assistencials”, explica Bosch.
2.- Possible eficàcia parcial de la vacuna. “Podria ser que la vacuna de la Covid-19 resultés eficaç parcialment, d’una manera inferior a les expectatives que comunament tenim de les vacunes, el que frenaria l’entusiasme per llançar una vacunació universal“, explica el doctor Bosch, tot citant l’exemple de la vacuna de la grip, d’una eficàcia al voltant de l’50-60% i amb unes cobertures a Europa que se solen estancar al voltant del 30% de la població.
3.- No hi haurà vacunes per a tota la població, inicialment. “Els criteris de prioritat sobre quins grups de població han d’accedir a la vacuna en primera instància s’hauran de discutir i explicar bé. En aquest sentit, es probable que els països més pobres tinguin més dificultats per accedir-hi”, lamenta Bosch.
4.- Un finançament en detriment d’altres polítiques sanitàries. Segons Bosch: “Habitualment, quan es fan inversions massives en una patologia, com succeeix ara amb la Covid-19, es tendeixen a restringir recursos per altres programes de salut. En diferents països ja s’han interromput programes de vacunació infantil d’altres patologies per redirigir recursos a el control de la pandèmia i el confinament”.
5.- Possible manca de transparència sobre conflictes d’interès. “Caldrà comunicar acuradament l’estratègia de vacunació, ser estrictes amb la política de transparència i informar de potencials conflictes d’interès dels investigadors, que és el taló d’Aquil·les de la imprescindible col·laboració entre indústria i acadèmia“, explica el professor Bosch.
6.- Temes infundats sobre la inseguretat de la vacuna. “Els criteris de seguretat de les vacunes o els seus adjuvants sempre han estat esgrimits pel moviment anti-vacunes contra pràcticament totes les infeccions tot i l’experiència acumulada en programes de vacunació generalitzada internacionals“, segons Bosch, per la qual cosa és probable que aquests arguments aflorin també en el cas de la Covid-19 encara que no hi hagi dades objectives ni estudis controlats que ho suggereixin.
7.- Politització de la vacunació i notícies falses. “La rivalitat entre alguns partits i la politització de la vacunació tendeix a adoptar posicions emocionals i extremes en temps de crisi, tant a favor com en contra“, explica Bosch. “Les notícies falses sobre Covid-19 ja circulen abundantment en els mitjans socials i això representa un brou de cultiu per a qualsevol opinió escèptica o clarament anti-vacunes“, afirma Bosch.
8.- Actituds obstinades tot i que es demostrin incorrectes. “Tot i l’evidència científica massiva, les actituds anti-vacunes poques vegades reconeixen ni justifiquen els seus errors“, afirma Bosch. “Això forma part d’una estratègia per poder repetir una i altra vegada arguments erronis que sovint estan relacionats amb altres interessos, com la venda de medicines alternatives i els plets de la gran indústria productora de vacunes“, segons Bosch.
Notícia adaptada i inicialment publicada a: https://www.uoc.edu/portal/ca/news/index.html