La malaltia d’Alzheimer d’inici tardà (LOAD), és a dir, la que apareix més enllà dels 65 anys, és la forma més freqüent d’aquesta malaltia neurodegenerativa, suposa més del 90% dels casos. Els primers canvis cerebrals associats a la malaltia poden aparèixer anys abans que els primers símptomes siguin evidents, però la falta de marcadors de risc clars dificulta que es posin en marxa estratègies de prevenció adequades per a usuaris amb major vulnerabilitat.

Ara un estudi, publicat a la revista Journal of Psychiatric Research, ha proporcionat la primera evidència que una connexió neuronal deficient entre el tronc de l’encèfal i el cerebel pot ser predictiva del risc de desenvolupar Alzheimer. L’article compta amb la participació d’investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Consorci d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), la Universitat de Barcelona i l’Hospital Universitari de Bellvitge, en col·laboració amb investigadors del centre FLENI de Buenos Aires (Argentina) i del Consorci d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED).

Tot i que el component hereditari de la LOAD és molt menor que el de la forma primerenca de la malaltia, tenir antecedents familiars d’Alzheimer d’inici tardà incrementa lleugerament el risc de patir la malaltia. Per tant, l’estudi se centra en un grup de fills de pacients amb malaltia d’Alzheimer d’inici tardà per mirar de trobar marcadors de risc primerencs. Els individus, en bon estat de salut i amb una edat mitjana de 50 anys, van mostrar un pitjor rendiment en tests de memòria, encara que dins de la franja de la normalitat, en comparació amb voluntaris sense història familiar d’Alzheimer.

Els investigadors van descobrir, després de realitzar una prova de neuroimatge funcional, que aquesta ‘pitjor memòria’ s’associava al funcionament d’un circuit cerebral que connecta una regió del tronc encefàlic coneguda com a Locus Coeruleus amb el cerebel. Una estructura tradicionalment relacionada amb el control de l’equilibri i altres conductes motores, però que recentment s’ha associat també amb la capacitat de recordar a llarg termini.

Aquest circuit cerebral s’estableix com una base neurobiològica de dèficits neurocognitius primerencs i subtils, i el seu estudi podria identificar aquells subjectes amb un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer en edats avançades. Igualment, el desenvolupament d’intervencions i estratègies terapèutiques que potenciïn la connectivitat entre el Locus Coeruleus i el cerebel podria, en un futur, retardar l’edat d’aparició dels símptomes o ajudar a minimitzar el seu impacte i alentir la seva progressió. Això obre la porta a estudis en què «seria d’interès determinar de quina manera l’adopció d’hàbits de vida saludables (com els bons hàbits dietètics, eliminar el tabaquisme, o fer exercici físic moderat) podria modular l’activitat d’aquest circuit cerebral», en paraules de Carles Soriano-Mas, autor de correspondència de l’article.